“Vaig fugir d’un món que no m’agradava, el que no m’esperava és que el destí em donaria el privilegi d’acabar en un lloc on hi havia pedres”. Així s’explicava Climent Olm al documental Climent Olm o les pedres que parlen, produït per Ququt el 2012, amb guió d’Albert Galindo, i presentat en el marc del Picurt. Fill de Músser, volia defugir una vida de pagesia que, admetia, no anava amb ell, i aprofitava el que la vida li posava al camí per esdevenir escultor, més encara, per dedicar la vida a crear el laberint màgic de Rocaviva. L’espai s’enclava a cavall dels municipis de Pont de Bar (Alt Urgell) i Lles (Baixa Cerdanya), en dues finques veïnes enclavades en les partides de Sobeig i la Ginebrosa. Va ser declarada bé d’interès cultural l’any 2010.

Sis-centes escultures són moltes escultures. Olm les va crear entre 1986 i 2013, en aquestes finques que s’estenen per una desena d’hectàrees. L’obra d’una vida que ara veu perillar. En el moment en què a ell mateix, relata, li fallen les forces, afectat per la malaltia. El jardí de Rocaviva, denuncia, està sent destrossat a poc a poc, i llança un crit perquè la destrucció aturi abans que sigui massa tard.  “Hi vaig treballar fins al 2013 quan, esgotat i malalt, després d’un llarg assetjament perpetrat per un cabrer, vaig haver d’abandonar la casa i el lloc. L’obra va quedar irreversiblement aturada”, relata Olm, que intenta alçar la veu per reclamar ajuda a partir d’un bloc, Salvem Rocaviva. 

L’escultor, que resideix actualment a la Seu, explica que va ser foragitat de casa seva, una casa que va aixecar amb les seves mans “des de la pobresa, usant pedra local, finestres de rebuig, estalviant i reciclant tot el possible”. Aquesta relació de respecte amb la natura és la filosofia que va aplicar tant a la construcció de la casa com a l’execució del seu jardí màgic. “Vivia pobrament, humilment, treballant molt: construint, pintant, fent ceràmica, hort, picant pedra... Sempre amable, respectuós i servicial amb tothom”, insisteix. Un tracte que aplicava als seus visitants, que recorden recorreguts per Rocaviva acompanyats d’Olm que els resulten inoblidables. 

Vint-i-set anys de treballar tranquil entre les seves escultures i viure en pau van acabar de mala manera, amb una situació d’assetjament, que denuncia haver patit i que el van obligar a deixar casa seva. La casa, relata, va estar durant anys amb la porta d’entrada fracturada, “amb totes les meves coses a dins”, mentre ell buscava refugi a la capital alturgellenca. Actualment, explica, en una adreça que intenta mantenir discreta per no seguir sent víctima dels atacs que denuncia i que han continuat en cada ocasió en què l’escultor ha intentat tornar a Rocaviva: “he estat assetjat i també de nit la casa apedregada”, així que “va tocar fugir” de nou, després de  veure “casa i entorn ple de residus... tot allò que jo estimava i cuidava profanat i destrossat”. Les amenaces, afirma, afecten també les persones que han intentat fer-se càrrec del lloc i que continués sent visitable. Però ell, malalt i “ja amb 75 anys, ben poques esperances em queden de poder-la mai continuar”, es plany, referint-se a l’obra escultòrica que havia realitzat durant tants anys. 

Tot plegat, insisteix, continua passant davant la “inacció” de les autoritats, malgrat les repetides denúncies que assegura haver presentat al llarg del temps. Les denúncies es van saldar amb un judici de faltes i una multa de 36 euros que van deixar en Olm la sensació que el comportament havia sortit molt barat a l’agressor condemnat, mentre que en ell queda en estat d’una “indefensió absoluta” i d’haver estat condemnat a “l’exili”. Al rerefons del conflicte, un enfrontament familiar i el litigi per la propietat de terres. 

Enumera les destrosses
Al bloc enumera les destrosses que afecten el jardí escultòric: “Obra tombada, escantonada, tapada amb ciment, cremada... coses desaparegudes”, a banda dels danys soferts pel taller i exposició a l’aire lliure vandalitzat. “Arbres tallats, senyalització eliminada, casa-taller apedregada i porta trinxada” se sumen a “amenaces, insults, extorsió... dues agressions físiques”. Conclou: “Sé amb certesa que hi ha més danys dels que aquí queden retratats. En les meves accidentades visites no vaig tenir temps de revisar-ho tot”.

Al llarg del temps, reconeix Olm, ha comptat amb la intervenció dels responsables de l’Ajuntament de la Seu o el Consell Comarcal que van intentar actuar com a mediadors. A l’aleshores Albert Batalla li reconeix l’ajuda per haver pogut recuperar part de les seves pertinences. Però sense cap solució que el torni a portar a casa seva i que li permeti, si no treballar, amb forces minvants, sí viure enmig de la seva obra. 

Davant de tot plegat, Olm crida desesperació al bloc: “Que a l’Europa del segle XXI, un artista sigui maltractat durant anys i finalment expulsat de casa seva i de l’obra (declarada Bé Cultural), i que no hi pugui tornar, perquè un malfactor ho prohibeix amenaçant-lo... que a més casa i obra siguin vandalitzades i les institucions ho permetin... Com això és possible?”

Un pessic de sort el va visitar finalment fa  uns anys: una família s’hi va instal·lar i va aconseguir aturar les destrosses a les obres i que tornessin a afluir les visites a un indret que Olm descriu com “un espai artístic, lúdic, iniciàtic i terapèutic”. També el treball d’una vida que és, però, patrimoni de tots.