L’espurna, confessa Hèctor Mas, va ser descobrir de quina manera Andorra en particular, el Pirineu en general, va ser escenari de la terrible injustícia de l’anomenada cacera de bruixes. Això durant les primeres Jornades de Bruixeria d’Andorra, celebrades a Sant Julià de Lòria l’any passat (repeteixen a partir del 18 de setembre). Lògicament va pensar de manera immediata a explicar-ho a la seva manera, és a dir, com un relat audiovisual. El projecte, que portarà per títol El mal donat, es rodarà entre el 21 i el 25 de setembre en escenaris del país. Alfons Casal signa el guió i plegats, Casal i Mas, el dirigiran. Per cert, que la producció els reunirà novament, després d’una dècada de no rodar junts, si més no, cap obra de ficció. I per posar la cirereta al pastís, han aconseguit enrolar l’actriu andorrana Clàudia Riera per protagonitzar la cinta. 

Aquest any transcorregut, Mas i Casal l’han dedicat a l’escriptura del guió, prèvia tasca de documentació històrica. L’historiador David Mas –tenir-lo tan a mà, a la família, ajuda– i el de Robert Pastor, Aquí les penjaven, com a llibre de capçalera, han estat les dues fonts principals. Tot i que no les úniques. Enllestida l’escriptura, tocava la resta de passos de la preproducció, incloent-hi la cerca dels rostres que donaran vida als personatges. Riera s’hi va apuntar ràpid, “enamorada” de la protagonista, la Caterina, dona perseguida sota l’acusació de metzinera. Amb trets de totes les víctimes reals però absolutament fictícia. El relat se centra en la relació amb la seva germana, encarnada per l’actriu catalana Núria Florensa. En el paper del jutge, Òscar Rabadán.  En espera de completar el repartiment, també tenen tancades altres figures, com ara la del disseny de vestuari: Maria Solsona, mentre que Inés del Busto s’encarregarà del maquillatge i perruqueria i Nahiara Cofián serà la cap de producció. 

Aixecar el pressupost ha estat una altra de les tasques prèvies. Minso: uns 7.000 euros aconseguits en les subvencions del ministeri de Cultura, i 2.500  del Comú lauredià. Sort en tenen, reconeix Mas, de les facilitats per aconseguir els escenaris on rodaran: Sant Serni de Nagol, Auvinyà, Casa Rull i Casa Cristo, els Cortals d’Encamp i, probablement, el colomer de la Casa d’Areny-Plandolit. Fer una producció històrica sempre encareix el projecte, “però el més complicat eren les localitzacions, i tant el Govern com els comuns ens han obert les portes i, amb això, rodant als museus, la meitat de l’ambientació ja la tenim feta”, es congratula Mas. 

El rodatge serà ràpid i després comptaran amb un nou lapse de quasi un any per al muntatge i postproducció, perquè l’estrena està prevista per a les terceres jornades sobre bruixeria lauredianes. Al festival Ull Nu? Massa just, tot i que, qui sap, potser tenen material per oferir-ne un tastet. Un cop estrenat, a llançar-lo pels festivals i, sobretot, confien, en projeccions a les escoles del país: explicar als joves una història tan terrible en un llenguatge que ja dominen com ningú, l’audiovisual.