Reunió de Papaia busca patrocinador per intervenir l’escullera del llac d’Engolasters i convertir-la en un llenç gegant.

La intervenció de la tartera del Carroi va ser amb tota probabilitat el primer gran encert de la Biennal de Land Art. Recordin: el 2015, amb un enorme llençol blanc que va estendre Miquel Mercè; dos anys després, amb Som, la silueta de dos refugiats de proporcions XXL que fugien de la crisi siriana i que durant dos mesos van dominar la vall central recordant-nos a tots els horrors de la guerra. La firmava el català Marc Sellarés. Aquella estupenda ocurrència no va tenir continuïtat fa dos anys, quan tan sols Escaldes va mantenir-se fidel a la biennal i totes les propostes artístiques es van concentrar a Engolasters.

Aquell aparent replegament, obligat per les circumstàncies, ha sigut finalment providencial, el millor que li podia passar a la biennal, i la cirereta de tot plegat serà la intervenció que Reunió de Papaia projecta al dic del llac. L’han titulat Vaccionari i, per resumir, constitueix en una instal·lació amb 23 plaques, una per cada lletra de l’abecedari, repartides per la part superior del dic i cadascuna amb un dels termes que ens ha ensenyat la pandèmia, des d’anticossos fins a zoonosi, passant per brot, coronavirus, hidroxicloroquina, mascareta, serologia, teletreball, UCI i, naturalment, vacuna.

El colofó de tot plegat serà un enorme mural amb la paraula resiliència en negatiu sobre el mur de l’escullera. Atenció, perquè dit així potser sembla poca cosa, però estem parlant d’una paret de 100 metres de llarg i deu d’altura. No són els més de 400 que feien els refugiats del Carroi, però déu n’hi do. L’efecte és considerable, i es tractaria a més d’una intervenció permanent i que dignificaria el dic, avui d’una dubtosa estètica industrial.

Fins aquí, en fi, ho hem donat per fet, però el cert és que la intervenció depèn que Reunió de Papaia lligui el patrocinador disposat a invertir els 10.000 euros en què s’ha pressupostat. Moles és relativament optimista i confia a trobar-lo si no a temps per a la inauguració, l’1 de juliol, sí a mitja biennal, com ara fa dos anys va passar amb Beyond the Wall, el mural gegant de Saypé. Així que ja ho veurem, però també és cert que Moles se n’ha anat sortint i que, excepte portar Wei Wei, que era la carta als reis del 2019, ha aconseguit quasi tots els seus propòsits, i no és el menor la mateixa supervivència de la biennal.

De moment, a partir de dilluns començaran a arribar artistes per muntar el mig centenar d’obres seleccionades per a aquesta edició. Amb excepcions, com els japonesos, britànics i finlandesos, que han hagut de cancel·lar el viatge perquè estarien obligats a observar quarantena quan tornessin a casa. Però l’obra sí que l’envien. Aquesta setmana ja s’han començat a instal·lar les estructures de l’espai Xirro, vuit projectes dissenyats a partir del lema de l’edició, Què passaria si ens haguéssim de confinar a la muntanya? i exactament amb el mateix joc de materials. Entre els participants, professionals del país hi ha Eduard Mariné, Marta Ruiz, Josep Maria Mangot, Dídac Torra, Marc Calvet i Pere Espuga. La delegació local la completen una dotzena d’artistes, entre els quals hi ha Judit Gaset, Jordi Casamajor, Emma Regada, Miquel Mercé i Tito Ferré.

Aquesta edició tindrà com la de fa dos anys l’epicentre a  la casa del guarda, que FEDA ha cedit de nou junt amb els altres locals del llac. Però com que s’hi ha afegit el Comú d’Encamp, que s’estrena com a patrocinador, la biennal amplia l’espai expositiu a tot el llac i més enllà, perquè s’estirarà també cap al camí de les Pardines. I tot plegat ha estat possible amb el pressupost més reduït de les quatre edicions, prop de 90.000 euros aportats per Andorra Turisme (40.000), el ministeri de Cultura (20.000) i els comuns d’Escaldes i Encamp (17.000).

Això, pel que fa als institucionals. Aquest any, diu Moles, el que s’han disparat són els patrocinis de l’empresa privada a obres concretes. En fi, que tenen una cita a partir de l’1 de juliol a Engolasters. No calen excuses per pujar-hi. Però la de la biennal és irresistible.