Sosté Jean-Marc Printz, l’ànima del portal Aquí Radio Andorra, que l’autenticitat del document que publicàvem dilluns i que certifica suposadament el pagament de 200.000 pessetes a Radio Andorra per part de la societat alemanya Interradio és com a mínim “dubtosa”, com semblen indicar –diu Printz– el fet que no tingui destinatari, que no provingui dels arxius oficials de l’ambaixada alemanya a Madrid –sinó del llibre À propos de Radio Andorra (1953), compilat per Louis Noguères, decidit adversari de Tremoulet– i que no va ser esgrimit davant del tribunal que va jutjar, condemnar a mort (1946) i finalment exonerar (1949) el gran patró de l’estació. Insisteix Printz que la data del document, firmat el 15 d’agost del 1944, és altament sospitosa –era només qüestió de temps que els nazis perdessin la guerra, i Trémoulet no devia tenir gaire interès a emetre un document que el vinculés als alemanys– i sobretot al·lega que en tot el període bèl·lic Radio Andorra no va emetre cap missatge de propaganda nazi. De fet, Interradio va intentar repetidament de comprar temps d’antena, però Trémoulet s’hi va negar de forma igualment sistemàtica. El document, conclou Printz, només demostra la feblesa dels arguments dels adversaris de Trémoulet i “no el compromet en absolut”. El cert és que el llibre de Noguères inclou sota l’epígraf Amistats perilloses fotografies de Trémoulet en companyia de destacades personalitats de la radiodifusió alemanya dels anys de la guerra, com Leo Eigner i Kurt Mair, de visita a Radio Andorra.