Va ser el curs passat, quan va arribar a coneixement del patronat de la Fundació ENA una situació “anòmala”. Segons Joval, es va detectar “un incident que els responsables de l’ENA, Pep Farràs i jo mateix, vam considerar que no s’havia d’haver produït. Diu Joval que no va comportar cap acte físic i que les persones afectades no va presentar denúncia. La cúpula de l’ENA va convocar les parts per escoltar-ne la versió, i la decisió final va ser convidar a marxar el fins aleshores director “perquè no ho podíem deixar passar”.
I així va ser com el 22 d’octubre passat es va anunciar oficialment el cessament d’Alfons Casal, que portava set anys al càrrec. Cessament que, d’altra banda, no es va materialitzar fins al desembre. Mentrestant, recordin, l’ENA va convocar un inèdit concurs per escollir-ne el successor –tots els anteriors, des d’Ester Nadal, es van designar de forma directa– i l’elegida va ser Núria Montes, amb el càrrec de directora artística i atribucions sobre la línia editorial, el disseny de la producció i la supervisió artística.
En realitat, el que va passar va ser que el director de l’ENA es va voler involucrar com un intèrpret més als assajos de Macbeth, el muntatge conjunt de la Jocand i de la Jo Dansa, les dues companyies joves. Un espectacle “molt físic i amb molt de contacte”, diuen fonts coneixedores del cas, que va generar efectivament “incomoditat” en els joves actors i actrius –entre 16 i 18 anys. Així ho van fer arribar al gerent i al director de Cultura, que després de reflexionar-hi i d’acord amb la ministra, Mònica Bonell, van traslladar-li a Casal la “incomoditat” dels joves i la “inoportunitat” de participar personalment en el muntatge. Casal va entendre el missatge, va comunicar que deixaria el càrrec a finals de desembre, quan s’acabava el contracte i el patronat de l’ENA, que ja tenia en ment, sostenen les mateixes fonts, renovar la direcció al final d’aquesta etapa, va convocar el concurs.
Casualitat o no –més aviat no– el patronat ha elaborat un Protocol d’actuació en cas d’abusos sexuals i abusos per raó de sexe –aquesta n’és la denominació exacta– que la Fundació ENA estrena en la nova etapa que es va presentar ahir, que se suma al que ja és vigent a l’ONCA i al qual li afegirà en breu un de similar al Thyssen.
Què vol dir ‘assetjar’
I que diu aquest Protocol? El punt de partida és la “prohibició d’usar un llenguatge obscè, així com els acudits o comentaris ofensius o de contingut sexista, i les actituds d’insinuació o les manifestacions de caràcter físic, gestos, mirades, tocaments o friccions intencionades”. Vincula tant els treballadors de l’ENA com els que hi prestin serveis, clients i proveïdors, i relaciona el seeguit de conductes que es consideraran “assetjament sexual”. Grosso modo, “qualsevol comportament verbal, no verbal o físic de naturalesa sexual adreçat contra una dona que atempti contra la seva dignitat o li creï un entorn intimidaotri, hostil, degradant, humiliant o ofensiu”.
Baixant al detall, considera assetjament verbal la difusió de rumors, les preguntes sobre la vida sexual, les bromes sexuals “obscenes”, els comentaris “grollers” sobre l’aspecte físic, la demanda de “favors sexuals “ també l’oferta de cites “compromeses”. Es defineix també l’assetjament no verbal –mirades lascives al cos, gestos obscens, ús de gràfics, vinyetes, dibuixos i fotografies de contingut sexualment explícit, enregistrar, difondre i publicar imatges relacionades amb la la vida sexual i enviar correus, cartes i notes de contingut sexual–, així com el fisic –apropament “excessiu”, “arraconar i buscar deliberadament quedar-se a soles amb una persona”, imposar un conacte físic “no sol·licitat” –és a dir, “pessigar, tocar, fer massatges–, i forçar l’assetjat a escollir entres sotmetre’s a requeriments sexuals o perdre certs beneficis o condicions, diu el Protocol.
El procediment establert insta l’ENA a escoltar denunciant, denunciat i testimonis, a emetre un informe vinculant i una resolució que pot comportar expedient disciplinari i sancions en el termini de vint dies hàbils a comptar des de la data de la denúncia.
L'ENA programarà tres funcions de cada muntatge de la temporada
La cita era ahir per presentar la nova temporada de l’Escena Nacional, la primera concebuda per Nuria Montes. En realitat, més que una temporada pròpia, aquest primer curs es focalitzarà a “reforçar” les programacions ja existents –pensin en la temporada de la capital i Sant Julià, en el cicle d’Encamp i en les píndoles que recalen a Les Fontetes, residència natural de l’ENA– i “donar continuïtat i recorregut als projectes escènics que neixen al país facilitant-ne la presència a tot el territori”. Aquesta voluntat es traduirà en una minitemproada de tres funcions de cadascun dels muntatges que s’estrenin sota el paraigua de l’ENA. El primer de tots, F5, refresca’t o rebenta, arriscadíssim projecte de creació en què sis artistes es passaran durant sis dies a les ordres d’un director per aixecar de zero una peça “interdisciplinària”, glups, que s’estrenarà el setè dia. Hi haurà càsting i l’estrena, al setembre (lloc per determinar). Li seguiran Abrakadabra, comèdia loca escrita i dirigida per Juanma Casero que ja es va poder veure a l’Andorra Crea (novembre); Límits, un altre espectacle “de creació” i “interdisciplinari” (octubre) i Macbeth, la coproducció que l’any passat van aixecar la Jocand i la Jo Dansa (agost i octubre).
