Si soc assalariat, em podré donar d’alta al registre d’artistes professionals? Sense renunciar a la meva altra feina? I si no ingresso l’equivalent al salari mínim perquè només treballo mitja jornada? O si ja soc autònom, per què m’hauria d’acollir al nou règim? Quins avantatges em reportarà? Quants bolos mensuals he de fer per ser considerat artista? El que cotitzi segons l’Estatut, comptarà de cara a la jubilació? En què consisteix el règim de cotització especial que preveu el nou redactat? Aquests són alguns dels dubtes que van plantejar el mig centenar de creadors que van assistir a la primera reunió convocada pel ministeri per detallar les novetats de la modificació de la llei de l’Estatut, que ja és a tràmit parlamentari. Va ser més una presa de contacte amb dubtes que no pas amb certeses, perquè el text regula, com és lògic, casos generals i els artistes no són una massa homogènia, sinó un conjunt d’individus, cadascun amb la seva idiosincràsia, les seves necessitats i els seus neguits.

Per començar, el nou Estatut renuncia al polèmic requisit que exigia el text inicial per ser considerat artista “professional” i tenir, per tant, accés al registre i a les prestacions previstes per a aquest col·lectiu: acreditar que la creació era l’activitat principal i que li reportava uns ingressos equivalents al salari mínim (avui, 1.568 euros mensuals). Era una porta tan i tan estreta que es podien comptar amb els dits d’una mà els artistes andorrans que la complien. En endavant ja no serà així: no caldrà acreditar uns ingressos determinats, sinó formació, experiència i trajectòria artística, que reconeixerà, això sí, una comissió.

L’altre gran coll d’ampolla de l’Estatut és que els artistes que cotitzaven com a assalariats –perquè exerceixen, per exemple, com a professors– no podien comptabilitzar els ingressos d’aquesta feina “ordinària” a efectes de registrar-se com a creadors i havien de donar-se d’alta com a autònoms –i obrir comerç– si volien cotitzar a compte dels dos, tres o deu bolos mensuals que els reportava la seva feina estrictament artística, si venien una tela o publicaven un llibre. Això ja no serà així, i els artistes que treballin per compte aliè –assalariats, vaja– podran acollir-se a les prestacions i beneficis previstos a l’Estatut i no hauran de fer-se autònoms. Això sí: hauran d’acreditar uns ingressos equivalents al salari mínim. Un requisit que deixa de moment fora de la cotització especial dissenyada per als artistes els que treballen, per exemple, a mitja jornada i no arriben als 1.568 euros mensuals. Uns llimbs que la mateixa ministra de Cultura, Mònica Bonell, admetia que caldria analitzar amb detall.

Amb aquests retocs, molt més que cosmètics perquè van al moll de l’articulat, Cultura vol seduir un bon nombre de creadors: al setembre tan sols una quinzena s’havia inscrit al registre, d’entre els prop de quatre centenars que figuren al cens de creadors del departament. Els avantatges són obvis per a Bonell: “Si t’aculls al règim especial, la CASS et cobrirà al 100% com a baixa laboral si tens, per exemple, un accident durant un bolo”. I més enllà dels avantatges directes, el registre d’artistes que deriva de l’Estatut –caldrà estar-hi inscrit per acollir-se als seus beneficis– permetrà al ministeri conèixer de forma fefaent el grau de professionalització del sector i focalitzar en aquest segment les ajudes, subvencions i serveis específics.

Predominen els dubtes, com és lògic en un text que encara no s’ha ni aprovat ni molt menys publicat. Però s’hi intueix un tarannà més realista i una voluntat més integradora que a la llei que es va aprovar el juny del 2022, que no generava dubtes sinó directament suspicàcies. Donem-li temps.