Un fitxatge que és la bomba

“El fitxatge amb Napalm Records és un dels moments més importants per a la banda”, assegura Carlos Lozano, guitarrista de Persefone. Fins avui havien editat cada disc amb companyies cada cop amb més poder de distribució, més grans, hi afegeix, però amb Napalm arriben a una de les més grans –parlant de heavy metal–, “i això ens facilitarà accés a un públic a qui fins ara no arribàvem”, en termes numèrics, a banda del suport en qüestions de màrqueting i promoció. Vaja, que aquest fitxatge ha estat la bomba per als andorrans. O un idil·li, perquè mirin què deia Sebastian Muench, un dels directius del segell: “L’àlbum Aathma és inqüestionablement un dels més creatius i inspiradors discos de metal progressiu en l’última dècada”.  

El tàndem s’estrenarà amb el llançament del nou àlbum al mercat. Un disc, no obstant, sobre el qual han de guardar el secret més absolut. Res no poden avançar –ni tan sols la data de sortida, per donar als seus seguidors alguna cosa que anar mossegant–, excepte que les mescles es van fer a Suècia. “Fonamentalment esperarem que la discogràfica ens ajudi a trobar la millor estratègia a l’hora de posar-lo a la venda, i aconseguir així el més gran impacte”, reconeix Lozano. “Ara podem fer aquests tipus de moviments que abans ens resultaven totalment inviables”. 

En aquest marc, “els plans de futur són senzills”: amb el permís de la covid, en un parell de mesos engegaran la propera gira. “Amb una banda alemanya a la qual farem de teloners per tota Europa, i que seria l’ocasió de començar a promocionar el disc”. Tot i que, puntualitza el guitarrista, el disc en si sortirà “una miqueta més tard”. Però ja tindran un primer senzill i un videoclip. “La idea és iniciar la promoció, i a partir d’aquí, fer el màxim esforç promocional, tant des de la discogràfica com des de la mateixa banda”. 

Amb aquestes perspectives, albiren llum al final d’aquest túnel que han compartit amb la resta de bandes. “Com a músics, individualment, hem pogut tocar al país en altres projectes en què participem. Però com a Persefone, tenint en compte la magnitud del projecte, com és de complicat de moure’l, vam aprofitar per compondre” i enllestir l’àlbum, “sense que hi hagués cap drama del tipus tenir una gira programada i fer-la compatible amb les gravacions”. 

A Andorra, és cert, es prodiguen poc. Lozano ho assumeix: “Sí, però amb aquest nou disc tenim el propòsit ferm de tocar en directe al país”. Més encara: la intenció és incloure el concert en una gira, “per venir amb la màxima qualitat, amb tot l’equip, perquè la gent pugui experimentar el que nosaltres intentem exportar”. Al final, “Persefone som conscients que som una banda de nínxol, amb un estil que no agrada tothom, però a l’hora de tocar a Andorra volem fer alguna cosa especial”. Alguna cosa gran, “i no saturar a la gent”. Mentrestant, “estem il·lusionats per sortir d’aquesta aturada” involuntària “i continuarem treballant intensament perquè la voluntat és posar Andorra al mapa en l’estil musical que fem i en els últims anys sembla que ho estem aconseguint”. Que Andorra, insisteix, “sigui sinònim de música de bona qualitat, que per això se’ns conegui fora de les nostres fronteres”.