La mostra Una història revelada. La mirada de Miquel Planella, que ha ocupat la sala Sant Domènech de la Seu d’Urgell durant l’estiu, entra en la recta final. L’exposició s’acaba, doncs. El fons d’imatges recollides pel fotògraf, en canvi, és pràcticament inacabable. Amb 146.187 imatges, aproximadament, distribuïdes en 877 positius en paper, fonamentalment en blanc i negre; 7.810 diapositives (color); 9.500 negatius fotogràfics en diferents formats (principalment 6x6 i pas universal); 60 pel·lícules en format súper 8; un conjunt de documents textuals, la majoria dels quals partitures musicals, i un extraordinari volum d’imatges digitals que representen uns 128.000 fitxers, per arrodonir, les xifres ja demostren que no és cap exageració dir que és inacabable. Els arxius van ser dipositats a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell l’any 2018, cedits pels hereus del fotògraf, i ara una selecció ha configurat aquesta ben nodrida exhibició. 
De la mostra quedarà el catàleg, publicat per Edicions Salòria i amb textos de Natàlia Sirvent, neta del fotògraf, i el director de l’Arxiu Comarcal, Julio Quílez. Aquest el recorda “dinàmic, apassionat, generós, inquiet, entranyablement rondinaire, omnipresent darrere la seva càmera”. El fotògraf, que va traspassar el 2013, havia estat omnipresent en cada esdeveniment a la Seu d’Urgell des dels anys seixanta, quan s’iniciava en la fotografia de la mà del seu cosí Joan; però amb la mirada parapetada darrere de l’objectiu trepitjava també el Pirineu. Inclosa Andorra, escenari  molt habitual de les seves escapades. A banda d’haver arreplegat als seus arxius treballs d’altres autors, alguns de tan emblemàtics com Guillem de Plandolit o Francesc Portella, que tots coneixem com Maravilla perquè és així com signava. Bé que ho recorda Quílez: “en Miquel es va erigir en un veritable precursor dels arxivers de la fotografia a través del rescat –en versió figurada però també literal– de més de 60 fons, en l’exercici de les principals funcions arxivístiques com són la identificació, la preservació i la difusió”. Amb la seva càmera, Planella “va capturar una història única, però en la qual molts us hi veureu”, conclou la seva neta.