Christiaan Bouwer obre Art Lab, espai consagrat al pop art que marca un punt d’inflexió al sector.

Probablement només hi hagi una iniciativa més temerària que obrir una editorial (Trotalibros) o una llibreria (La Trenca) en plena ressaca de la pandèmia. I és obrir una galeria d’art. Aquesta és l’aventura en què s’ha embarcat l’emprenedor holandès Christiaan Bouwer, que al desembre va complir un vell somni i va estrenar Art Lab, al Prat Condal de Santa Coloma.
No és probablement el primer lloc on buscarien una galeria d’art. Ell explica que havia instal·lat les oficines de les seves altres empreses al complex, que el local, posem-hi un centenar llarg de metres quadrats, va quedar lliure, i que era ideal per ubicar-hi l’experiment que tenia al cap. I que caram, són veïns quasi porta per porta de l’espai Columba i dels majestuosos frescos romànics de Santa Coloma.

L’experiment es diu Art Lab i és una mica més que una galeria. De moment funciona com un local convencional, amb una exposició oberta al públic. Però de seguida que es normalitzi definitivament la situació sanitària la intenció és que funcioni com a work shop: que els artistes hi puguin fer demostracions en viu, i que els aficionats puguin combinar l’experiència artística amb propostes com ara degustacions gastronòmiques i tastets de vins. Pensin en Arte Lab Barcelona, que el posa com a exemple. La cosa promet.

Es tracta, en fi, d’un espai consagrat a l’art contemporani amb especial tirada cap al pop art, que és la dèria de Bouwer com a col·leccionista. La primera a desfilar-hi ha sigut la pintora Ewelina Wieclaw (Jawor, Polònia, 1983) amb Expressions, una trentena d’obres que constitueixen un cant a la vida en moments d’especial incertesa com els que semblem condemnats a viure, i amb un puntet de suau erotisme, en la línia sòbria i continguda de Crazy Horse, per entendre’ns. Amb Art Lab, que neix amb la intenció de complir molts anys a Santa Coloma, Bouwer culmina una ja llarga trajectòria com a galerista que va arrencar als primers anys 90 a Bèlgica i a Itàlia: Per què ara i per què aquí? “Tinc clar que un no es dedica al galerisme per fer diners. Això és pura vocació, i per a mi no és una feina, sinó un hobby. I m’agrada compartir amb els altres el que m’agrada”.  No és com s’ha vist un nouvingut. Com a col·leccionista s’ha decantat com ja s’ha dit pel pop art. Entre les seves més preuades possessions de seguida se’n va cap a Hergé, Milo Manara, el grup Cobra i Rene de Broyer.

I la zona franca
Dit això, Bouwer té també les idees clares sobre un sector que els últims anys s’havia anat esllanguint, que havia quedat reduït als esforços heroics de Toni Cruz per mantenir oberta la sala d’exposicions del Mama Maria, d’Aminda Saludes a Taranmana, i de Laia Maestre a Art al Set. És cert que els últims temps han obert altres espais expositius, però de forma més aviat clandestina i sense una  clara vocació de funcionar com a motor del sector. Bouwer, en fi, té clar que el futur passa per una zona franca: “Entrar obres a Andorra és complicat, les traves duaneres son dissuasòries, especialment per part espanyola”. Que demana? “Facilitats per poder portar art sense haver de passar el turment de la paperassa ni taxes excepte en el cas que les obres efectivament es venguin”.

Res que no existeixi en altres països, vaja, i que podria convertir-nos en una plaça atractiva per a col·leccionistes, galeristes i cases de subhastes.