Un gestor extern per a l’IM És la solució que s’albirava com a més probable (com vam avançar fa uns dies des d’aquestes pàgines) i que va quedar confirmada per Conxita Marsol en la sessió del Consell de Comú: contractaran un gestor extern per posar pau i ordre a l’Institut de Música (IM), on una part del professorat es mostra descontent amb la gestió dels últims anys, fet que va acabar provocant la dimissió de dos caps d’estudis. El Comú contractarà un professional lligat a l’àmbit de l’educació i amb experiència de gestió, va explicar la cònsol major, encara que no necessàriament en el camp de l’ensenyament musical. Però no es va posar cap nom sobre la taula: s’ha “temptejat” diverses persones.
Paral·lelament, s’inicia el procés per triar el nou cap d’estudis. Amb un nou procediment: si fins ara era la junta de govern comunal qui el designava, a partir d’ara serà escollit pels professors del centre. Hi ha deu dies per presentar candidatures, a partir d’avui.
La consellera socialdemòcrata Dolors Carmona va intervenir per lamentar que no s’hagi pres una acció “més decidida” i va preguntar per què no s’encomanava la gestió del centre a una figura com Josep Maria Escribano (exdirector del conservatori i actualment assessor cultural del Comú). Marsol va respondre que ell “està per a altres coses”.
En canvi, sí que el Comú té intenció de recuperar, si més no fins a cert punt, la visió i mode de funcionament dels anys en què Escribano va estar al capdavant del centre, amb un conservatori que sigui font d’activitats relacionades amb la música. Per tirar-ho endavant es crearà un òrgan “oficiós” del qual formarien part figures representatives del món musical al país, com els germans Gerard i Lluís Claret. Tots dos, per cert, continuen impartint docència a l’Institut de Música: el primer assíduament (també percep un sou del Comú com a assessor) i el segon més esporàdicament.
Amb aquesta resolució, i amb l’expectativa de conèixer qui serà la persona a la qual s’encomanarà la gestió de l’Institut, el Comú espera posar fi a un conflicte que s’allarga en el temps i per al qual la cònsol va prometre trobar una solució en iniciar-se el curs.
El primer senyal d’alarma públic de l’ambient enrarit que es vivia a l’Institut de Música va ser la dimissió, el 2016, de Míriam Manubens, aleshores cap d’Estudis, per les fortes discrepàncies amb el cap de servei, David Sanz. Tot i que en aquell moment qui ocupava la conselleria de Cultura, Marc Pons, va encetar una investigació interna, el cert és que les coses van seguir com estaven. En tots els aspectes, pel que sembla, perquè quatre anys més tard, a finals del mes de gener passat, va arribar la segona dimissió d’una cap d’Estudis, Cristina Gallart.
En aquest cas, la mala maror entre el cos docent del centre es va concretar també en una carta que van lliurar a la cònsol major, que es va comprometre a trobar una solució. Marsol va iniciar una sèrie de trobades amb els professors de manera individual, una tasca que, en les últimes setmanes va recaure en la responsable de recursos humans del Comú.
Divergències en la forma d’entendre la docència, amanides per un tracte com a mínim difícil entre part del professorat i el responsable del centre i condicions diferents per a docents veterans i d’ingrés més recent estan a l’origen del conflicte.
Anàlisi estructural de la Llacuna pel despreniment de més vidres
Va passar el juliol del 2012, es va repetir el gener del 2017 i recentment encara una tercera. El despreniment de vidres de la façana de l’edifici de La Llacuna suposa “un perill”, va admetre la cònsol major, Conxita Marsol. Amb la fortuna que en el tercer cas l’element va caure cap a dins. De moment, han demanat a l’empresa subministradora que asseguri la subjecció de tots aquests vidres i elements de la façana. Però el Comú vol aprofitar per anar més enllà i encarregarà un informe tècnic de l’estat de tot l’edifici per conèixer quines són les reformes necessàries.
Tornant als vidres, el 2017 ja es va demanar que els operaris repassessin un a un els 348 panells que fan de persiana a les obertures de l’edifici i als catorze motors que els accionen. Una de les solucions provisionals, ara, és modificar la forma d’apertura de les finestres.
