Un hivern després, torna el Cineclub
És possible que molts lectors ja ni es recordessin del Cineclub. La pandèmia ens va deixar sense el trimestre final del curs passat, i quan la cosa semblava que es recuperava, després d’una tardor més o menys normal, va i a l’hivern ens quedem sempre temporada. No per la pandèmia, o com a mínim no directament, sinó per la molt més prosaica raó que no hi havia diners per afrontar els costos ordinaris i fins que no ha arribat la reglamentària subvenció de Cultura no s’ha pogut reprendre la programació.
El cas és que cineclub torna dimecres al Comunal de la capital amb Martin Eden, del director italià Pietro Marcello, premiat als festivals de Venècia i Sevilla 2019: un mariner d’origen rural salva la vida d’un noi de classe alta. D’aquesta manera entra en contacte amb un món de riquesa i cultura i amb una noia que l’inspira a instruir-se i a iniciar-se en l’escriptura literària. Aquesta original adaptació de la novel·la autobiogràfica de Jack London és una història d’amor i una paràbola sobre la lluita de classes que també esdevé un homenatge a Nàpols i al món de les imatges i de les paraules.
El 21 d’abril es podrà veure Été 85, del director francès François Ozon i una de les seves pel·lícules més delicada, delirantment anàrquica, lliure i profundament antipandèmica.
El 5 de maig es projectarà Un blanco, blanco día, thriller de l’islandès Hlynur Palmason que construeix un meticulós estudi d’assumptes tan greus com el dolor, la pèrdua o el dol. El 12 de maig serà el torn de Los lobos de Sammuel Kishi, una de les cintes mexicanes més intel·ligents sobre l’emigració i les dures condicions que sofreixen aquells que emigren. El 19 de maig, la guanyadora al millor film documental dels premis Gaudí 2020 My Mexican Bretzel, de la directora catalana Núria Giménez, que obre la porta de la seva intimitat a través d’una espècie de diari filmat en el qual hi ha espai per a parlar del desig, de la decepció, de les pors i les fortaleses.
El 2 de juny, un dia abans de la celebració Corpus, es passarà Boze Cialo (Corpus Christi), on el director polonès Jan Komasa fa un relat sobre la religió, l’espiritualitat i la recerca d’un individu, que més enllà del seu present immediat, busca quelcom que doni sentit a la seva vida, transcendint-la. Clourà el trimestre el 9 de juny amb El viatge de la Marta, un film de la també catalana Neus Ballús que entra de ple en l’estereotip del viatge exòtic per a trencar-lo des de dins.