Un Jambo monstruós

Programa 38 actuacions entre el 16 i el 18 de juny i recupera els set espais del centre històric.

La de l’any passat, segur que ho recorden, va ser una edició de circumstàncies. Estàvem encara en plena pandèmia i la notícia bomba va ser que el Jambo no es cancel·lés, com ja havia passat el 2020. Però això ja és història, per no dir prehistòria. Res a veure amb la 9a edició, que tindrà lloc entre el 16 i el 18 de juny al centre històric de la capital. Atenció a les proporcions: 38 actuacions, 45 grups i més de mig miler d’artistes als escenaris. Això, a banda de recuperar els set espais de l’època prepandèmia, distribuïts per tot el centre històric: la plaça del Poble, que es va estrenar l’any passat en substitució de la plaça Rebés i que es consagrarà aquesta edició a l’electrònica; les Arcades, per als concerts de gran format; la plaça del Consell, amb una proposta inèdita de ioga –ioga, sí– per a tots els públics amb acompanyament en directe d’Albert Bartumeu, les tres placetes íntimes per als concerts acústics –Sant Esteve, Monjó i Cap del Carrer– i Anna Maria Dolsa, al solar de l’antiga Casa del Benefici, on arrencarà tot plegat el 16 de juny amb una doble sessió de cine a la fresca, amb Destí: Woodstock, la pel·lícula d’Ang Lee que evoca les bambolines del punt culminant de l’era hippy, amb prèvia de  versions ad hoc a càrrec d’Old School. Tot gratuït, com sempre, amb un raconet per als més petits: dissabte al migdia a la plaça del Poble, amb Rikus, i per a tots els públics, perquè “busquem una música amable, sense estridències, que es mou entre el rock quasi, quasi dur i el cantautor amb guitarra acústica: som un festival per a tothom.”

Però, i el tall? A l’alçada dels guarismes: amb un grapat de caps de cartell de renom internacional, de seguida els repassem, i l’habitual gruix de bandes locals, perquè el Jambo ha tingut des del primer moment la vocació d’exercir d’aparador del talent de casa. Amb tres criteris, diu Toni Colom, en nom de l’organització: que hagin tret disc nou, que toquin música pròpia (Old School no ho fa, d’acord, però és  l’única excepció i té coartada: reinterpretar els hits de gent com Santana, Jimmy Hendrix i altres mites de Woodstock) o que hagin renovat el repertori: “Es tracta de posar un llistó mínim, que ningú es pensi que per ser de casa ja hi té un lloc reservat, i d’incentivar la creació”. Som-hi, doncs. 

Debut francès, per fi
La condició de cap de cartell potser ha de recaure aquesta edició en La Ludwig Band, l’última sensació de l’escena indie catalana i millor disc de l’any amb La mateixa sort. “Perquè els teníem lligats de molt abans, si no, avui no ens els podríem permetre”, diu Oriol Vilella, que exerceix com a director artístic de l’invent. Però les patums venen de l’altre costat de l’Atlàntic: els canadencs Daniel Roman’s Outfit i la texana Carson McHone, a mig camí entre el folk i el rock, que mereixeran els honors de l’escenari central, a la plaça Guillemó. La dosi internacional la completen dos artistes francesos: The Buttshakers i, atenció, Lucie Antunes, primera col·laboració del Jambo amb l’ambaixada i amb una proposta electrònica que recorda, diu Vilella, el primer Jarre.

Això serà a la plaça del Poble, convertida en epicentre electrònic del Jambo, per on també desfilaran Moon Vision, Iris Deco i Lluís Casahuga. No ens oblidem, abans d’acabar aquest apartat, dels guanyadors de les últimes edicions del concurs de música d’autor de La Fada, que s’embutxaquen un directe al Jambo: Franc, Sonia Linares i Enric EZ.

El gruix del cartell, com és habitual, està reservat a les bandes de casa, amb lloc destacat, com diu Colom, per a les que presenten disc. Aquest any, Four Flags (Elements), Green Note (Green Bossa), Odara Trio (Atzig) i Madretomasa (Fatherland). Entre els grups del país, fins a superar de llarg la vintena, també hi ha The Scarlett Brotherhood, Kic Barroc, Joan Hernández, Ladis B, El Tren de la Musa, Chicharro, Blau d’Àngel i Shuffle Express.

Posats a buscar-hi el melic, Vilella el troba en l’actuació que el Cor Rock d’Encamp, junt amb l’ONCA i Black Thursday protagonitzaran a la plaça Guillemó amb una suite hippy arranjada per a l’ocasió per Albert Gumí: entre músics i cantants, més de 110 artistes a l’escenari. Atenció també al Jambo Escola, per on desfilaran alumnes de Batxillerat i de les escoles de música, i a  l’exposició de caràtules de discs de l’era hippy extrets de la discoteca de Radio Andorra i produïda per l’Arxiu Nacional. Té o no té raó Vilella quan diu que aquest any, més que un festival, els ha sortit un autèntic monstre?