Canillo reforma la planta 2 de l’edifici del telecabina per traslladar-hi l’M2R i exposar-hi la col·lecció del pintor.

Feia mesos, per no dir anys, que en sentíem parlar, però divendres es va posar la primera pedra del futur Espai Galobardes, que s’ubicarà a l’edifici del telecabina i que acollirà la col·lecció del pintor de la neu. El Comú de Canillo destinarà 920.000 euros a reformar la segona planta de l’edifici. Galobardes hi compartirà piset amb el Museu de la Moto M2R, que té els dies comptats al semisoterrani al costat de Sant Joan de Caselles on el 2007 va obrir les portes i on, per cert, s’hi estava de lloguer. O millor dit, els mesos: fins al setembre, exactament, quan està previst que s’inauguri aquest nou pool museístic de la parròquia.

L’operació està decidida i les obres arrencaran a mitjans gener. La primera fase s’allargarà sis mesos i consistirà a deixar expedita la segona planta del telecabina, que avui comparteixen el restaurant i una gran sala per a ús d’Ensisa. En total, prop de 1.000 metres quadrats: el M2R s’endurà la part del lleó, amb prop de 750 metres quadrats, i la resta l’ocuparà l’Espai Galobardes, amb una sala d’exposicions i un magatzem per conservar-hi el mig miler de quadres de la col·lecció, amb una petita zona de restauració que separarà els dos àmbits. La partida de 920.000 aprovada divendres pel Comú inclou també la intervenció a les escales i als ascensors del telecabina. En una segona fase que es podria allargar entre dos i tres mesos es compartimentarà la planta i s’hi habilitaran els interiors: en el cas de l’Espai Galobardes, segons un projecte museogràfic que encara s’ha de redactar.

Culminarà així feliçment l’oportuna iniciativa del Comú de Canillo, que des del 2018 buscava un espai on exposar l’obra del pintor i que al maig en va acordar la cessió de la col·lecció particular: el mig miler de teles que dèiem més amunt i prop de set-cents dibuixos. Poden semblar molts, i ho són, però pensin que Galobardes n’ha pintat prop de 6.000 al llarg d’una carrera dilatadíssima. Majoritàriament paisatges nevats a espàtula i plein air, l’especialitat. Es dona el cas que anys enrere Galobardes va oferir part de la col·lecció a l’Estat. El ministeri li ho va agrair amb el silenci, ell s’ho va rumiar i, lògicament, se’n va acabar desdint. Més cap aquí, Cultura va tenir durant algun temps la intenció d’estrenar  l’espai Dèria de Pal amb Galobardes. Tampoc no va prosperar. I fins aquí. 

La intenció del Comú és que per l’Espai Galobardes vagi rotant la col·lecció, segons mostres temàtiques que permetran descobrir una obra que va més enllà del paisatgisme nevat pel qual ha passat a la història de l’art andorrà de la segona meitat del segle XX: recordin només la sèrie d’esglésies a tinta xinesa que el 2013 va reunir al volum Canya i pedra.

A l’altre costat de la planta, el M2R replicarà exactament i fins i tot en la superfície expositiva total el model que ha explotat des del 2007 a Sant Joan de Caselles, amb mostres temporals –moto anglesa, moto de trial...– i un fons permanent amb un centenar i mig de màquines, inclosos els exemplars més icònics, des d’una BMW R75 amb sidecar, fabricada el 1938 i que va servir a la Werhmacht fins a la Henry Capel Loft Holden, andròmina a vapor fabricada el 1896 i que és l’aparell és antic del museu, o les KTM amb què Cyrill Despres es va endur els Dakar del 2005 i el 2013.

En paral·lel però al marge de tot aquest moviment al telecabina, el Comú està acabant de restaurar Cal Casalé de Ransol, històrica casa pairal que va llogar a mitjans 2018 amb la intenció primera d’ubicar-hi l’Espai Galobardes i que finalment s’ha decidit museïtzar pel seu interès etnogràfic. L’objectiu final és convertir-la en un actiu patrimonial a l’estil de Casa Cristo.