Diari digital d'Andorra Bondia
Els tres primers volums de la col·lecció Piteas de narrativa de Trotalibros, a l’FNAC de la capital.
Els tres primers volums de la col·lecció Piteas de narrativa de Trotalibros, a l’FNAC de la capital.
El Sr. Chips segons l’ha imaginat l’il·lustrador Jordi Vila.
El Sr. Chips segons l’ha imaginat l’il·lustrador Jordi Vila.

Un miracle que es diu Trotalibros


Escrit per: 
A. L. / Fotos: Màximus / Jordi Vila Delclòs / Trotalibros

El segell de Jan Arimany publica dos títols més, ‘Canción del ocaso’ i ‘Adiós, Sr. Chips’.

El dels col·legis públics britànics –és a dir, dels internats privats, ja saben la dèria dels anglesos per dir les coses del revés– és un gènere literari per dret propi. Per motius generacionals, n’hi ha que el van descobrir gràcies al cine i amb El club de los poetas muertos –“¡Oh, capitán, mi capitán!”, recorden?– o potser amb La versión Browning, molt menys hippy i molt menys cèlebre però infinitament superior: “Scientia est celare scientiam”. Però la mare de totes les novel·les de college va ser Goodbye, Mr. Chips, de James Hilton (1900-1954), publicada el 1934 i que va tenir un notable impacte popular gràcies les dues versions cinematogràfiques, la del 1969 dirigida per Hebert Ross i amb Peter O’Toole com a protagonista. 

La novel·la, en fi, estava incomprensiblement descatalogada en castellà, i a Jan Arimany li ha faltat temps per llançar-s’hi de cap i publicar-ne a Trotalibros una traducció nova de trinca que firma Concha Cardeñoso Sánez de Miera, en una edició exquisida com ja és norma de la casa i il·luminada per l’il·lustrador català Jordi Vila Delclòs.

Vagi per davant que Trotalibros seria una aventura editorial tan marciana com portentosa en qualsevol país editorialment normal. Que hagi nascut entre les nostres muntanyes, que tingui la seu a Ciutat de Consuegra i que Arimany tingui la vocació, la convicció i el coratge de competir en la selva editorial en espanyol la converteix en un autèntic miracle. Si sobreviu i es fa un lloc al mercat, no els dic res.

Doncs no ho dubtin que ho acabarà fent, si hem de jutjar per cosetes precioses com Adiós, Sr. Chips. Com diu Arimany a la Nota de l’editor amb què tanca la novel·la, “si els ha tocat una mínima fracció d’aquest cobjeat atzar que és la sort, hauràs tingut la sort de tenir un professor que t’ha marcat per sempre”. A l’escola de Brookfield, aquest professor és Arthur Chipping, el Sr. Chips del títol, que ho és de llengües mortes (!), que evoca ja en la vellesa els sis decennis que va enterrar entre els murs de Brookfield, com se’n va acabar convertint en una institució mentre a fora passaven coses com la guerra francoprussiana, la tragèdia del Titànic i la I Guerra Mundial.

Arimany no només busca títols descatalogats o mai abans traduïts al castellà. També exigeix que li hagin deixat petja, que hagi sortit de la lectura convertit en un altre Jan. Del Sr. Chips, on l’autor combina trets del seu pare, director de la Chapel End School de Walthamstow, i d’un professor seu, W. H. Balgarnie, en diu que “immediatament després de llegir la novel·la es va instal·lar al meu Olimp personal de personatges inoblidables al costat del Stoner de John Williams i del Mendel de Zweig, tots tres imperfectes a la seva manera però entranyablement humans”, diu. 

La millor novel·la escocesa
Per comprovar si exagera hauran d’esperar al 9 de juny, quan Adiós, Sr. Chips, arribarà a les llibreries, tot i que ja està disponible en prevenda. Poden matar el cuquet amb Canción del ocaso, el tercer volum de Trotalibros, publicat al març i fins ara inèdit en castellà. Sorpresa majúscula, diu, perquè estem davant d’una “obra mestra” que penetra en l’ànima escocesa a través de la peripècia de Chris Guthrie, “una dona forta i sensible que personifica la bellesa i la ferocitat de les terres que la veuen créixer, caure i tornar-se a aixecar, una dona dividida entre el seu jo anglès, encarnat en les ganes d’estudiar i de convertir-se en mestra, i el seu jo escocès que brilla en l’amor a la terra, el camp i els orcs però entranyables veïns de Kinraddie”.

Escrit per Lewis Grassic Gibbon (1901-1935) i publicat quatre anys abans que traspassés, Canción del ocaso va ser elegida en una enquesta de la BBC com a novel·la favorita dels escocesos –Arimany la defineix com l’equivalent picte de La plaça del Diamant– i és, juntament amb el primer llibre de Trotalibros, La guardia, “el llibre que em va impulsar a crear l’editorial”. 

Ara que ja ho saben, és o no és un miracle, Trotalibros?

Andorra
Editorial
Jan Arimany
Trotralibros
Adiós Sr. Chips
Mr. Chips
La versión Browning
James Hilton
Lewis Grassic Gibbon
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic