Corren aires de renovació al nostre mogut panorama editorial. A la irrupció portentosa de Trotalibros, que n’ha fet prou amb una temporada per confirmar-se com una estupenda realitat, hi podrem afegir ben aviat Marinada, projecte llargament covat per un grup de gent de lletres a qui prestarà rostre el bibliòfil Robert Basart. Serà Marinada un segell amb ànima essencialment andorrana, que no tancarà les portes als autors forans però que se centrarà molt principalment en els creadors i la temàtica local, des de la convicció que és possible escriure i publicar des d’Andorra i per a Andorra (i rodalia).
El tret de sortida serà per Sant Jordi amb una ocurrència monumental: l’edició multilingüe de les màximes del Manual Digest, aventura editorial que per primera vegada farà Fiter i Rossell parlar en totes les llengües peninsulars –des del basc fins al portuguès, passant per l’aranès, el gallec i naturalment el castellà– i amb una decidida projecció europea, perquè la intenció és traduir-les també a les principals llengües occidentals –anglès, francès, alemany i italià– a banda del txec, que Basart entén com a porta d’entrada literària a l’Europa de l’Est. La introducció anirà a càrrec de Joan Massa, perquè Marinada no es moca amb mitja màniga, i constituirà el primer volum de la col·lecció “Som”. Hi tindran cabuda obres de tots els gèneres, no només assaig i monografies, amb aquesta marcada vocació andosina, inclosa la ficció. Un dels autors que ja espera tanda és Robert Pastor, que hi publicarà la pròxima novel·la, Per viaranys de Ponent.
La segona pota del nou segell serà la poesia, amb una novetat de la casa: el primer poemari de Joan Ramon Marina, un dels visionaris que s’ha embarcat en la singladura de Marinada i que no s’estrenarà amb Irrellevant, el recull amb què es va endur l’ultima edició del premi Martí i Pol, sinó amb Res que no sabessis de mi. Un poemari de maduresa que li ha servit, diu, per exorcitzar fantasmes i cicatritzar ferides, amb què Marina, fins ara conegut essencialment en la faceta de filòleg i corrector, fa el salt a l’altre costat i s’atreveix a navegar per les aigües de la lírica. Ho comprovarem per Sant Jordi, que és quan el poemari veurà la llum i estrenarà la col·lecció “Poetitza’m”.
Però com que no només de poesia viuen lectors i a Marinada li van els reptes homèrics, la tercera col·lecció durà el nom de l’editorial i consagrarà, atenció, l’edició bilingüe de clàssics universals, un nínxol que tan sols Trotalibros s’ha atrevit a explorar remotament entre nosaltres, i només si entenem clàssic de forma molt, molt àmplia, i que es concretarà per exemple en títols com La guinea coixa, de Dickens, i Bibliomania, de Flaubert. És exactament aquí on apareix la poteta bibliòfila de Basart, que ho veu claríssim: “Existeixen mitja dotzena de traduccions del Conte de Nadal, però cap, que jo sàpiga, de La guinea coixa. És aquest el nínxol que pretenem omplir, la dels títols que posaríem sense dubtar-ho en la posella dels clàssics però que per alguna estranya raó han quedat al marge”. Una aventura, aquesta de l’edició bilingüe. de vocació clarament minoritària, quasi de llibre de regal, però que pot trobar el seu mercat en un sistema escolar com el nostre.
Per completar aquest ambiciós desplegament, Marinada projecta una quarta col·lecció, ara en estat embrionari, que combinarà l’entrevista/testimoni de personatges que hagin destacat en el respectiu àmbit professional. Basart pensa en el món de l’empresa, però també en el dels esports i naturalment el del pensament.
Veurem com es va concretant un projecte tan visionari on hauria de tenir cabuda La meva obra és Andorra, la monografia consagrada a la figura proteica d’Antoni Morell amb què Laura Casanovas i el mateix Basart es van endur l’accèssit a la penúltima convocatòria del Principat d’Andorra d’investigació històrica i que dos anys després continua lamentablement inèdita: “El que volem és oferir al lector del país un producte bibliogràfic local i de qualitat, tant pel contingut com pel continent, perquè el llibre ha de començar a entrar pels ulls, pel nas i pels sentits. Un llibre ha de ser un objecte preciós”.
Anem i Trotalibros estiren el carro
El sector editorial encadena un parell de lustres de sorprenents vaques grasses. Continuen en actiu els segells diguem-ne històrics com Editorial Andorra, que després d’una prometedora revifada a principis del decenni passat ha tornat últimament i coincidint amb la pandèmia a hivernar. Un cas similar al de Límits, refundat ara fa quatre temporades i que després d’uns inicis especialment dinàmics s’ha reconvertit en segell d’un sol llibre l’any, com ho és d’altra banda Aloma: un clàssic andosí. Però hi hem d’afegir els últims anys un grapat d’iniciatives que mantenen el xup-xup, una perseverança i en ocasions una intensitat gairebé heroica. De Trotalibros n’hem parlat les últimes setmanes amb admiració, quasi estupor, perquè ha demostrat que és possible publicar des d’Andorra amb vocació global. I ho ha fet en un temps rècord: Trotalibros ha nascut en temps de pandèmia. Però la marató la va estrenar Anem i de la mà d’Oliver Vergés, que ha propulsat el segell a fites que eren fins fa poc inimaginables per a una editorial local. Anem és avui una referència de l’edició no ja local sinó pirinenca, i exerceix amb tota justícia com a mascaró de proa del llibre andosí.
