Un Oscar sí que seria la grossa

Mentre els nens de San Ildefonso desgranaven la seva cantilena, a Josep Pozo i Elisabeth Terri, a l’equip de la productora Imminent, els va caure com a mínim la menudalla, o un cinquè premi, posem per cas, ja que Plastic Killer, el curt protagonitzat per Josep Mota, ha entrat en la preselecció dels Oscar. En un curt lapse de temps sabran si la bola entra al bombo dels premis de l’Academia de Hollywood. De moment, però, ja poden anar destapant amb alegria alguna ampolleta. 

“De moment som precandidats, no podem parlar de candidatura”, puntualitzava Pozo en declaracions al BonDia. Però prou content per haver saltat el primer filtre: dels dos-cents enviats, l’Acadèmia de Hollywood n’ha seleccionat quinze, entre els quals, quatre curtmetratges de producció espanyola (Plastic Killer és una coproducció hispanoandorrana). 

“Ara nosaltres hem de començar a fer campanya”, explicava el productor i director. “Tenim aquests dies que queden fins a finals d’any i les dues primeres setmanes del vinent per apretar”, prosseguia. Mentrestant, els acadèmics tindran oportunitat de veure les obres preseleccionades, d’on sortiran, aleshores sí, els cinc nominats. “Això sí que seria una nominació en tota regla, amb oportunitat de guanyar-lo”. L’ansiat oncle Oscar. “Estem aquí, en aquest penúltim pas i, naturalment, estem molt contents”. També són, matisava, molt prudents “perquè hem de superar un últim obstacle”. En tot cas, “anem a lluitar-ho”. 

De moment, si més no, la bona notícia ja porta darrere seu la segura promoció: els garanteix un bon gruix d’entrevistes i una visibilitat considerable. Rectifiquem: és molt més que la menudalla. 

De moment, els títols a batre en aquesta part de la competició són els altres títols espanyols: Tula, de Beatriz de Silva; Votamos, de Santiago Requejo; i El tratamiento, de Álvaro Carmona. Opten en una categoria, per cert, on mai una producció espanyola ha aconseguit alçar-se amb la victòria. A veure si la sort (a banda de la bona feina) acompanyés Pozo, home a qui no són aliens els guardons: amb El Cid, la leyenda, film d’animació realitzat el 2003 va rebre el Goya i el Gaudí. Per esmentar els més vistosos. 

I de què tracta Plastic Killer? És una esbojarrada comèdia, protagonitzada com dèiem pel molt televisiu José Mota: Amparo de Dios és una dona solitària i tocada del bolet que considera una bossa de plàstic com si fos la seva filla. Naturalment, una activista de l’ecologisme és l’enemiga a batre. 

Productor a banda, hi ha més ressonàncies del país al curt: Elisabeth Terri forma part de l’elenc interpretatiu i Òscar Araújo signa la banda sonora.