Potser no ho han notat, però si afinen una mica la pituïtària segur que percebran la dolça flaire de l’escorça de bedoll acabada d’arrencar. Els fallaires d’aquí i d’allà la tenen al rebost, que s’assequi, perquè s’acosta la Nit de Sant Joan i per tant l’hora de fer rodar el foc. Un any més, i ja en van 38 des que a aquell primer i visionari grup d’amics del barri del Puial se’ls va posar entre cella i cella de recuperar una tradició que portava des dels anys 40 hivernada, i que si no va morir del tot va ser gràcies a la perseverança d’Andreu Cardona, que la va conservar al Càmping Valira. Amb els anys s’hi van anar afegint altres parròquies, primer Sant Julià i després Escaldes, que el 2000 es va independitzar de la capital, i l’1 de desembre del 2015 va arribar l’apoteosi, amb la inscripció a la llista del patrimoni immaterial de la Unesco de la Festa del foc del solstici d’estiu: les falles, per dir-ho ras i curt.

D’això en farà deu anys aquest desembre, i els fallaires de la capital ja en preparen un gran acte conjunt. Tindrem temps de parlar-ne i confirmar si, com aquell 1 de desembre del 2015 a la plaça de les Arcades, veiem rodar excepcionalment el foc fora de temporada. Perquè ja saben que una de les exigències de la Unesco era conservar l’essència genuïna de la festa, no desnaturalitzar-la ni cremar falles més enllà de la nit que toca.

Però el que els volíem dir és que coincidint amb l’efemèride del 10è aniversari, aquest Sant Joan assistirem a una fita inèdita: totes les parròquies, les set, cremaran la Nit de Sant Joan falles, després de la (re)constitució de la colla d’Encamp. És cert que històricament ja n’hi havia hagut una, però va ser una de les víctimes de la Covid i des d’aleshores el foc no havia tornat a rodar a Encamp. A més, aleshores no existia la colla de la Massana, que no es va estrenar fins al 2022. Per això aquesta Nit de Sant Joan serà històrica, diu amb legítim entusiasme Albert Roig, fallaire històric: “Tindrem per primera vegada tot el país en flames”. Pelet neronià, però extraordinari.

Roig calcula en tres centenars llargs l’exèrcit fallaire del país, inclosos els de llum, que constitueixen aproximadament una quarta part del total. La capital i Ordino, amb un centenar cada parròquia, aporten el gruix de la tropa, seguides a certa distància per Encamp i Sant Julià (30), la Massana (20), Canillo (15) i Escaldes (20), que aquest curs celebren a més el 25è aniversari. Roig mira enrere i li falta poc perquè li caigui la bava. I hi té tot el dret. El 2015 eren tres parròquies, tres, les que feien rodar el foc, avui són les set. Però més enllà d’aquest creixement quantitatiu, fruit de la visibilitat que, diu, els va conferir la Unesco –“ens va posar al mapa del turisme cultural”– el que més el satisfà és haver complert els compromisos que comporta el patrimoni de la humanitat. “Hem preservat i hem salvaguardat la festa, ens hem sabut coordinar a través de la Taula Nacional de Fallaires, i hem regat i fet créixer l’ànima fallaire, el sentiment de comunitat, i ho vam poder comprovar l’última edició de l’argolla de Fontargent, amb un centenar de participants. Hem cuidat i hem mimat el planter, hem desfilat incansablement per les escoles perquè els nostres nens coneguin les falles i sàpiguen per què les cremem. I aquest és el repte de futur: mantenir les colles fallaires a les set parròquies i garantir-ne el relleu generacional”. I això només té un secret: “Picar molta pedra, que és el que millor defineix l’esperit, la vocació i el cor dels que ens dediquem a la cultura popular”.

Doncs ja ho saben: la Nit de Sant Joan, sigui quina sigui la seva parròquia. No hi caben excuses.