Un “petit miracle” nadalenc

Una “feinada preciosa, un petit miracle que tanta gent s’ajunti per preparar una cosa tan efímera”.  Joel Pla dirigeix, amb Danae Playan al costat, la nova edició d’El rescat dels minairons, espectacle nadalenc tan de la Seu: això és el que Pla emfatitza, l’empenta que lliga tanta gent de la ciutat –els 65 que pugen a l’escenari només en són la part visible– indistintament de l’edat i condició. S’estrenarà dissabte vinent i hi haurà funcions diumenge, 18, i els dies 23 i 26. A la sala d’actes del col·legi la Salle: l’aforament és de 500 persones per funció però els impulsors exhorten a apressar-se per aconseguir entrada, que s’exhaureixen ràpidament. Més, probablement, tenint en compte que l’any vinent no tornarà: a partir d’ara es farà cada dos. Són llargs els mesos que costa posar en marxa cada muntatge, tant d’esforç, que a l’equip se li amuntega pràcticament una edició sobre la següent, sense solució de continuïtat, argumenta Pla la decisió. Així, amb un descans pel mig, podran repensar l’escenografia amb calma, introduir-hi novetats en l’espectacle, mantenint-hi l’essència. 

De moment, no obstant això, l’edició d’enguany ja arriba amb algunes innovacions: nous personatges, noves cançons i coreografies i una durada lleugerament escurçada (no arribarà a les dues hores, amb entreacte) per fer-ho més dinàmic. Tot i que l’ambientació començarà una hora abans, amb participació de la colla de geganters, un petit mercat a l’entrada i una experiència de teatre immersiu, anuncien Pla i Playan, que es reserven els detalls: s’ha de sorprendre l’espectador. 

“Sempre tenim assaig”

Aquesta “feinada ingent” que costa muntar El rescat la relaten dos dels actors implicats, Agustí Guasch i Sira Faty, representants d’aquest ampli ventall d’edats que aglutina l’espectacle: ell, dels veterans i ella, del grup dels petits. “No descansem, sempre tenim assaig”, diu la joveneta, que assumeix les llargues estones que s’ha d’estar asseguda i en silenci al pati de butaques mentre a ella no li toca pujar a l’escenari a assajar. “Crec que és això, aquest cansament, aquest deliri general, que genera la cohesió de tot l’equip de El rescat”, reflexiona el director. “I això explica què és la Seu i per què té sentit fer El rescat”, conclou. 

L’esforç col·lectiu inclou des de l’Ajuntament i les escoles artístiques municipals al col·legi la Salle (que cedeix l’espai per assaigs), passant per col·lectius socials com El Picot o el Taller Claror, i empreses, del Cadí a Peusa, desgrana Pla. Destaca també la celeritat i diligència amb què es van afegir les corals Signum i Encoratjades per posar les veus que requereix l’espectacle. 

En resum, una munió de gent i un esforç ingent, apuntava en la presentació del muntatge Guasch, el més veterà de l’elenc. Que aprofitava l’avinentesa per posar la puntilla reivindicativa: què bé estaria que tot plegat es pugués fer en un teatre públic, de la ciutat. 

El rescat dels minairons’ és un espectacle vinculat amb el territori i a l’actualitat, dialoga amb diferents disciplines escèniques com la música en directe, el cant, l’animació d’objectes, el teatre físic i la dansa. Dirigida per Joel Pla, escrita per Agustí Franch, amb música de Pilar Planavila i Aniol Gurrera, basada en el conte i els personatges d’”El tió de la Freita”, d’Albert Galindo.
 
Venda d’entrades 

Les entrades per assistir a qualsevol de les quatre funcions del Rescat dels Minairons es poden adquirir de manera anticipada, a partir de 6€, de manera online a https://entradas.codetickets.com/entradas/laseu i presencialment a l’Oficina de Turisme Seu. Es podran adquirir a taquilla mitja hora abans de l’inici de l’espectacle (només si les entrades no estan exhaurides). 

El muntatge és una producció de l’Escola de Teatre de la Seu d’Urgell, que compta amb la participació de l’Escola Municipal de Música de la Seu d’Urgell i els Espais Municipals d’Art i de Dansa, el Club Social El Picot i el Centre Claror, amb el suport de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell i la col•laboració del Món Màgic de les Muntanyes, el Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Peusa i Cadí.