La Vansa, Meranges, Gòsol, Peramola, la Vall de Cardós, Rombau, el Corb i Sant Honorat, Ossera, Mussa, Organyà, Valltova, la Seu, Nuncarga, Castellbò, Queixans, l’Alsina, Montsegur, Porta, Bellver... Vet aquí alguns -no tots- dels escenaris pirinencs, d’un Pirineu que tenim al costat de casa però que a alguns els sonarà a terra incognita, on transcorren els relats de La muntanya escrita, la primera aventura editorial de l’Associació Llibre del Pirineu, que es presenta diumenge a la Fira del Llibre d’Organyà.

Hi han participat una vintena d’autors, entre els quals hi ha els portellans Iñaki Rubio (Castellbò, crema o llorer reverdit) i Txema Díaz-Torrent (Primera escapada cerdana), així com vells coneguts de l’afició local, des de Sol Gasch (Ningú és profeta a la seva terra), fins a Alfons Brosel (Els segadors de Gósol), Jordi Pasques (Tot passant per l’arborètum de Queixans) i Isidre Domenjó (La terra fèrtil). L’objectiu, segons Manel Figuera, president del Llibre del Pirineu i coordinador del volum, ha sigut “parlar d’un indret, paratge o territori real del Pirineu, i donar a conèixer una sèrie d’escriptors actius en aquesta part del Pirineu”. Amb dues premisses: que els autors fossin membres de l’Associació, i que escrivissin des d’una perspectiva literària.

Una mena de posada al dia d’aquells reculls que emanaven de la despareguda Trobada d’Escriptors al Pirineu, però d’autoria estrictament local i des de la convicció, diu Figuera, que el principal consumidor de “llibre pirinenc” no és el lector de casa sinó el turista, “que no vol només guies sinó que també demana contes, llegendes, monografies, novel·la, poesia...” Els costa trobar-ne, i la gran paradoxa és que el Pirineu -aquest racó nostre de Pirineu- no és territori àgraf. Al contrari: la Cerdanya, els dos Pallars, l’Alt Urgell, la vall d’Aran i l’Alta Ribagorça concentren tan sols l’1% de la població de Catalunya però resulta que s’hi publicael 15% del total de títols que s’editen Runer avall. “Dins de l’àmbit lingüístic del català, és impossible trobar una altra realitat com aquesta”, conclou Figuera.

Una hiperactivitat editorial que no es tradueix en presència física del llibre pirinenc a les llibreries -i molt menys, dels autors del país als mitjans de Barcelona. ¿La culpa? Una distribució problemàtica, una promoció insuficient, el desconeixement general de la produció llibresca del nostre racó de món, i el desinterès dels mateixos llibreters pirinencs. I és per mirar de revertir aquesta situació perquè el 2010 va néixer l’Associació, que avui frega el centenar de membres i que manté una activitat considerable: catàleg de novetats per Sant Jordi, la Fira d’Organyà, i presència a la Setmana del Llibre i a la Fira del Llibre de Muntanya de Vic. I ara, a més, editen.