Javier Sierra serà l’estrella de la 25a edició de La Massana Còmic amb l’adaptació de ‘La pirámide inmortal’. Completen el cartell Jan, Edmon, Alfonso Font, Ricardo i Paco Nájera.

Només Joan Pieras, l’ànima, el principi i la fi el saló del còmic, és capaç d’agafar el telèfon, marcar el mòbil de Javier Sierra, convidar-lo a la Massana i que l’home contesti al cap de cinc minuts amb un sí incondicional: “Tinc des d’ara mateix les dates reservades. Ho passarem estupendament. Espero instruccions”. Per si no hi havien caigut, estem parlant del guanyador del premi Planeta del 2017. Se’l va endur amb El fuego invisible, digne colofó a una prolífica i exitosa trajectòria que l’ha convertit en un dels best-sellers oficials de la literatura d’evasió en castellà (La dama azul, El maestro del Prado). Sierra (Teruel, 1971) s’estrenarà al saló amb l’adaptació al còmic de La pirámide inmortal, amb guió de Salva Rubio (El fotógrafo de Mauthausen) i dibuix de Cesc Dalmases (Victus), que Norma va publicar just després de la pandèmia. A la sessió de firmes reglamentària ja hi poden anar afegint la conferència que tots tres impartiran a la biblioteca Antoni Morell en el que serà amb tota seguretat el plat fort, fortíssim, de la 25a edició del saló.

La pirámide inmortal recrea la campanya d’Egipte, que va consagrar Napoleó com a estrella refulgent del directori i li va aplanar el camí cap al consolat: som a l’agost del 1799, falten quatre mesos per al cop d’Estat que el catapultarà al primer pla de la República i a banda de la crònica estrictament militar Sierra es fixa en la nit iniciàtica que el jove Napoleó va passar sol a l’interior de la piràmide de Giza, un episodi del qual mai no va revelar-ne els detalls i per al qual el mateix Sierra va emular el futur emperador i va aconseguir el miracle que les autoritats museístiques egípcies li permetessin pernoctar a ell també a la piràmide. Recordin només les paraules llegendàries que Napoleó va dirigir als seus homes abans de la batalla definitiva –“Soldats, des del més alt d’aquestes pirámides, quaranta segles us contemplen”– i que l’interès de Sierra pels temes més o menys ocultistes probablement vingui dels seus temps com a director de la revista Más Allá.

Dit això, el millor de tot és que el novel·lista espanyol és només el cap d’un cartell formidable, a l’altura del 25è aniversari del saló, que es reinventa tres anys després de l’última edició, just abans de la pandèmia, i es muda de lloc –de Les Fontetes a l’edifici del telecabina, amb una estupenda extensió al Museu del Còmic, amb La Cinemateca, d’Edmon, que es pot visitar des d’ara mateix i per obrir boca– i també de data: si tradicionalment es programava a la primavera, aquest any serà del 27 al 29 d’octubre.

Més enllà de Sierra
A Superherois en miniatura, la sèrie que vam avançar setmanes enrere amb què Paco Nájera ha imaginat com serien de petits personatges com ara Astérix, El Capitán Trueno, Thorgal, Tarzan, Tintin, Judge Dredd i Bluberry, per no continuar fins al mig centenar llarg que ha reinterpretat, ja hi poden afegir des d’ara mateix tres noms de primeríssima fila de la historieta espanyola contemporània. Apuntin: el català Alfonso Font (Barcelona, 1946), pare de Tex, que compareixerà amb una selecció de les sèries que als anys 80 va publicar a revistes avui llegendàries com Cimoc i Rambla (Taxi, John Rohmer, Clarje & Kubrick, El prisionero de las estrellas); Juan López, Jan (Lleó, 1939), que deixa definitivament enrere el Superlópez que l’ha convertit en un clàssic  i que ara hi torna amb Rich Tex, personatge nou de trinca que protagonitza la nova trilogia: al telecabina tindrem en exclusiva les planxes de la tercera i última entrega; Ricardo Martínez (Santiago de Xile, 1956), la meitat de Goomer, que compareixerà amb la monumental integral que Norma ha consagrat en aquest també mític personatge.

I no ens descuidéssim, mai de la vida, de la retrospectiva amb què el saló homenatjarà Ibáñez, traspassat al juliol, un habitual de la Massana i de qui repassarà la trajectòria abans, durant i després de Mortadelo. No és un miracle, i també a meravella?