Un pont amb peus de fang

El pont de la Margineda té els peus de fang, si més no, algun d’ells, i potser –només potser, però a la vista del que va passar amb la torre de Sant Vicenç d’Enclar, val més ser cauts– no resistiria un aiguat, una pujada inesperada i abundant del cabal del riu. És una de les urgències que té entre mans el departament de Patrimoni Cultural. O, més aviat, Ordenament Territorial, que serà qui hagi d’assumir els treballs.

Quan –per alegria de no pocs– el projecte de Conxita Marsol d’elevar un sumptuós arc de leds a la Margineda va quedar fora de joc, la mirada es va fixar en la necessitat de realçar una zona rica en patrimoni històric, del jaciment de la Roureda al malaurat Sant Vicenç, elements com la Casa dels Russos i el pont de tradició romànica. Aquí, però, salten les alarmes perquè ja fa anys, i això recorda la peripècia de la torre mil·lenària ubicada més amunt i ara ensorrada, que es coneix el seu punt feble: un cap de pont, el que se situa més a prop de la carretera, “podria ser feble”. En paraules dels tècnics. L’altre està fermament ancorat sobre la sòlida roca.

El cas és que, dèiem, aquesta feblesa del bé (construït entre els segles XIV i XV però seguint les tècniques del romànic) és coneguda com a mínim des del 2008 o 2009, aquella etapa en què va desembarcar al Principat l’expert francès en patrimoni Benoît Mélon per engegar l’execució dels entorns de protecció. Sota els seus criteris es va dur a terme el projecte de restauració del pont, un projecte que va estar acompanyat dels preceptius informes, com el denominat L-500, realitzat en col·laboració amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Es tracta d’un estudi que, seguint la normativa europea, analitza la perillositat dels rius. Examina com s’han comportat els últims 500 anys, en termes d’inundacions per exemple, té en compte episodis com el del 1982: la mitjana de pluges caigudes al llarg del temps, i estableix prediccions a través de modelitzacions matemàtiques.

Va ser aleshores que es va fer palès que l’estructura ha aguantat cinc segles, sí, però que ara podria ser vulnerable. Entre altres raons, perquè amb la canalització del riu el cabal passa per sota del pont a molta més velocitat. És a dir, que les condicions que ha suportat durant segles han variat sensiblement. La prova d’estrès va alertar, doncs, de les possibles febleses: es podria esfondrar en un episodi de pluges molt fortes. En condicional, això sí, però amb l’experiència de Sant Vicenç, insistim, semblaria temerari arriscar-se a sotmetre’l als designis del destí. En tot cas, adverteixen els tècnics, “és una espasa de Dàmocles que penja damunt seu en certs escenaris extrems”.

Treballs a Sant Vicenç

La represa de certa normalitat després del parèntesi de la pandèmia torna a treure el gegant ensorrat, Sant Vicenç d’Enclar, a la palestra. Aquests dies s’esperaria l’arribada dels tècnics forans que participen en l’estudi de com recuperar el bé després del desastre. El Govern acaba d’adjudicar, en 8.898 euros a l’empresa Hundeka SLU, els treballs de recerca arqueològica previs a l’aixecament de la torre enfonsada. El primer pas en els treballs haurà de ser el de desenrunar i ordenar les pedres (en les que no estigui clar la posició, els líquens donaran pistes: els més ataronjats haurien crescut a l’exterior).

Serà tasca no menys crucial acabar d’esclarir què va fer que caigués. Patrimoni aposta per la hipòtesi de les fortes pluges i ventades. Experts independents dubten que fos suficient per ensorrar una estructura no gaire alta i amb un mur d’un gruix de 90 centímetres.