Un quart de segle de còmic

Que una iniciativa cultural bufi en aquest país nostre les espelmes del 25è aniversari no direm que sigui un miracle, però s’hi acosta molt. És clar que estem parlant del Saló del còmic i de l’incansable Joan Pieras, ara feliçment jubilat i que s’ha conjurat per tirar endavant la que a dreta llei hauria d’haver sigut la 25a edició. No ho serà perquè la de l’any passat, és clar, es va suspendre, però sí que farà un quart de segle de la primera, que va tenir lloc el 1996, aleshores encara a l’ambaixada espanyola, que és on va néixer l’invent. Així que toca celebrar un quart de segle de còmic.

El cartell recupera, ampliat, el de l’edició passada, amb un veterà com Edmond (Cinamateca) com a cap de cartell i Gerard Balsa (La sombra del cóndor) com a representant de la nova generació d’il·lustradors argentins. Repetirà de nou Jan, ara no amb Viento en los dedos, que acaba de tancar a Les Fontetes, sinó amb els originals del número 10 de Superlópez, Al centro de la tierra, un dels àlbums més extravagants de la sèrie perquè trasllada al món més aviat delirant del superheroi la novel·la de Juli Verne. I té un racó per a la nostàlgia –i per a l’autohomenatge– amb el manresà Joan Subirana, que va ser un dels primers autors a desfilar pel festival i en va dissenyar el llapismòbil que durant molts anys en va ser el trofeu. Compareixerà amb planxes de la il·lustració infantil que constitueix la seva última reencarnació artística.

Això, pel que fa als reconsagrats. Però com és habitual, el saló dedicarà un espai, en aquesta ocasió més que generós, al talent de casa amb Marc Huguet, Jordi Planelles i Ricardo Muñoz. El primer, a qui els aficionats probablement ja coneixien de la sèrie Cynara  que fa uns anys va publicar al 7Dies, hi presentarà en rigorosa primícia Les aventures del Comapedrosa, un còmic de 40  pàgines amb totes les de la llei destinat al lector infantil, inspirat en el joc del Tamarro i en què el Toni, que ha anat d’excursió amb la classe, es perd a la muntanya, s’hi topa per casualitat un troll-brossa i entra en un món paral·lel en què haurà d’organitzar la defensa del medi ambient. 

I si Huguet, sortit de l’escola Joso de Barcelona, compagina la vocació d’il·lustrador amb la feina com a encarregat del Museu del Còmic, Muñoz és un cas especial, de seguida ho veuran: Encara no tenia quinze anys i no es perdia cap edició del Saló. “El tenia cada dos per tres a casa, remenant la meva col·lecció de còmics, i de seguida es va fer amic de Carlos Ezquerra. És un dibuixant autodiacte però de gran talent. L’any passat es va autoeditar el seu primer llibre, El arte de la fantasía épica, per presentar-lo a la Massana, on es va criar. No va poder ser, i ara ho intentarem de nou. Per a mi és emocionant veure com aquell nen que mirava planxes i autors amb els ulls com a plats vingui ara a exposar”. El tercer és un vell conegut de la casa: Planelles, que hi va debutar fa quasi un decenni amb La història digital d’Andorra, va repetir amb La història digital de Catalunya, i ara hi torna amb El que fèvom a Canillo, costumari il·lustrat que també s’hauria d’haver presentat ara fa un any.

Per matar el cuquet, en fi, a partir de dilluns penjarà a Les Fontetes un tastet de Cinemateca, disset planxes del centenar llarg que completen una sèrie curiosíssima: primer, perquè va significar el salt del pare de Jan Europa a la caricatura; segon, perquè es va publicar a partir del 1988 a la segona etapa del mític TBO, quan Ediciones B el va intentar ressuscitar sense gaire convicció; i tercer, perquè és un sensacional exercici de virtuosisme avui quasi inimaginable. Edmond –i com ell, tots els il·lustradors de la prehistòria analògica– dibuixava naturalment a tinta, i després aplicava directament el color sobre el paper. Avui, recorda Pieras, “ja no queda quasi ningú que treballi així, i per això les il·lustracions a l’antiga són precioses, autèntiques obres d’art”. Cinemateca, per dir-ho d’una vegada, reintrepreta en dues pàgines i en clau de paròdia els blockbusters del moment –som a finals dels 80–, des de En busca del Auca perdida, Supermamón, Blando Runner, El Extravagante i anar fent.

Però un servidor, per si de cas, ja ha encarregat un exemplar de La sombra del cóndor, fastuosa reconstrucció de les batalles aèries de la Guerra Civil espanyola vistes des del costat dels pilots alemanys que es van enrolar a la Legión Cóndor. Ra-ta-ta-ta-ta.