Esteve Albert va arribar a Andorra el 1955 perquè la policia espanyola li seguia les passes a causa de les seves activitats catalanistes. Li va facilitar l’entrada l’advocat Joan Sansa, membre d’Unió Democràtica a la Seu d’Urgell, a qui l’Albert va conèixer gràcies a Josep Benet, amb qui havia cofundat les Edicions de Negra Nit. D’entre totes les activitats que desenvoluparia al Principat, la de més ressò, seria el Pessebre Vivent d’Engordany, una idea que arrossegava des de feia temps, de quan tenia catorze anys, i per la qual va comptar amb l’ajut del seu amic Jaume Ventura, de Vilassar de Dalt. A banda de les figures tradicionals, hi va incorporar fins i tot la del contrabandista.

Pessebre a banda, la seva activitat a Andorra va ser prolífica: la participació als Cursos d’Extensió Cultural Universitària (1955-59), el projecte d’un museu d’objectes de la vida dels pastors, la fundació de la revista Andorra, les prospeccions arqueològiques del preromànic, les recerques folklòriques, la col·laboració amb la instal·lació del primer teleesquí al Pas de la Casa (1957) i l’obertura amb l’Andreu Claret del Port d’Envalira (1958), l’elaboració d’una guia turística d’Andorra, una pel·lícula sobre el país amb Valentí Claverol i Bartumeu Rebés.

De la seva producció teatral destaca la representació de l’obra de Paul Claudel L’annonce faite a Marie i una escenificació del mite d’Hèrcules i Pirene amb el Primer Teatre de la Natura del Pirineu vora el pont romànic dels Escalls, 500 metres més enllà del Pessebre Vivent. Cada any publicava unes esperades Nadales, estudis sobre Andorra que tocaven temes tan diversos com el druïdisme, el feudalisme eclesiàstic, el santuari de Meritxell o el catarisme.

L’estiu de 1957 projectaria al claustre de la catedral de la Seu una de les seves grans creacions escèniques: El retaule de Sant Ermengol, bisbe de la Seu, amb un vestuari dissenyat per Alexandre Cirici i polifonia del mestre Brudieu. El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. El 2014 es va celebrar l’Any Esteve Albert, i com a acte central va tenir lloc una exposició itinerant que es va inaugurar el 20 de setembre, així com una trobada d’antics participants en el Pessebre Vivent.

En l’aspecte personal, era un home caòtic i desorganitzat i a vegades malhumorat i sovint impuntual. Amb la seva mort fa trenta anys va deixar projectes pendents com la de l’escola de pastors a Santa Maria de Miralles, l’organització de la Universitat Pirinenca d’Andorra i un llibre sobre Gala de Dalí que volia escriure amb la col·laboració de la Montserrat, la germana del pintor.

El maig del 2022 es va constituir a Dosrius, el seu poble natal,  el Centre d’Estudis Esteve Albert i Corp com una associació amb personalitat jurídica pròpia amb l’objectiu de promoure la recerca i la divulgació de la història i el patrimoni històric, artístic, cultural i ambiental. I de manera especial estudiar i difondre la seva vida i obra.