Dos anys i infinitud de projectes després, els impulsors d’El Refugi, Miquel Albero i Pol Maese, encara no devien veure del tot satisfetes les seves inquietuds i van pensar que, per què no, una llibreria també és bon lloc per a un (petit) cicle de música. Es van aliar amb Arnau Obiols i, sumats al Cicle de Música Improvisada de Catalunya, arrenquen després de festes, dijous dia 11, amb un primer concert, el que protagonitzaran Marianna Dionisio (veu) i João Lopes (bateria). “La idea general és introduir bastants canvis, aquest 2024, en la programació de la llibreria. No deixarem de banda les presentacions, però sí que diversificarem l’activitat”, apunta Albero. Als clubs de lectura (poesia, narrativa) s’hi afegeix un taller d’escriptura (a partir del 30 de gener, dinamitzat per Ivet Eroles) i treballen en un altre de còmic. 
Més encara: la programació ja anunciada inclou, en col·laboració amb Eider Elizegi, un club de debat amb temàtica específica, Dissidentxs. Lluites en primera persona l’han titulat, “per a pensar sobre dissidències de sexe-gènere i transfeminisme”, anuncien. Comença el proper dia 20, amb Transitem, de Ian Bermúdez.

El projecte estrella, no obstant aiò, és el musical. “Ja havíem fet alguns petits concerts, i havien funcionat, i com que amb l’Arnau [Obiols] tenim bastant confiança, li vam proposar de col·laborar i aprofitar aquest espai, bastant íntim, per donar l’aire típic de club de jazz, i el va motivar”. La prova, quatre concerts fins a l’abril: João Braz  al cello i Ángel Faraldo protagonitzaran el del febrer; el 7 de març, dansa, amb Glòria Ros, i veu a càrrec d’Anna Subirana, i  l’11 d’abril, tancarà el minicicle el trompetista Julián Sánchez. “Música improvisada i amb combinacions bastant curioses, com la de cello i electrònica de Braz i Faraldo”. Si tot funciona bé, prometen, la programació s’allargarà durant un any, amb l’ambició de “convertir-lo en un referent no sols aquí, a la Seu, sinó al Pirineu”. 
S’hi animen perquè el retorn obtingut durant els dos anys que porten en marxa és “molt positiu, un bon retorn, i pensem que responem a una necessitat”. Incloent-hi La Barraca, la llibreria itinerant que es van empescar per resseguir les rutes pirinenques i arribar a les petites poblacions. Se l’estan replantejant, però només pel que fa al vehicle: “l’artefacte era poc operatiu”, confessa Albero. Però La Barraca continuarà rodant, “amb un vehicle que sigui més petit, més operatiu, que no arribis a un poble i no puguis maniobrar”, riu el llibreter (i activista cultural) recordant alguna anècdota. “Però per la resta, hem vist que hi ha una necessitat infinita de cultura”, comenta, posant exemples com Guils del Cantó: “Igual hi ha quinze habitants, i veus com, quan hi arribes, la gent va sortint de la casa, t’estaven esperant. Ajudem a sacsejar una mica el panorama”. A banda, “t’adones de la gran quantitat de projectes que hi ha al Pirineu quan et poses a recórrer pobles, no som conscients del potencial que tenim, només els cal estar interconnectats, donar-se a conèixer”. 

Segueix en marxa La Traça, una iniciativa que comparteixen amb altres petites llibreries rurals pirinenques, “i la idea és potenciar un espai on compartir autors, recursos, materials, crear un directori d’artistes pirinencs, fins i tot que evolucioni cap a una associació”. 

“Canonges ha millorat, però cal una acció més decidida, contundent, de l’Ajuntament”

El tàndem d’El Refugi van ser uns agosarats, podríem dir, en decidir establir-se a Canonges en un moment que, per dir-ho així, no era dolç per al carrer. “Jo diria que ara té un altre aire”, considera Albero. “S’han establert altres comerços, a poc a poc, gent amb qui parlem de fer coses conjuntes, però encara cal una acció més decidida de l’Ajuntament”, adverteix. Ha millorat la neteja, reconeix, i és un punt gens negligible, “però cal una actuació contundent per a la dinamització d’aquest carrer, que té moltíssim potencial”. Iniciatives que vagin més enllà “dels petits bolets, com crear un festival del no-res i ja està i ens n’oblidem”. El carrer, insisteix, “s’ho val”, i no pot ser, en opinió seva, que quedi al marge d’esdeveniments tan importants per a la ciutat com la Fira de Sant Ermengol. “No pot ser que l’únic carrer de la Seu on no hi va haver res, cap parada ni res, fos aquest, quan tothom s’omple la boca dient quin carrer tan cèntric i tan maco”, puntualitza, posant el dit a la nafra.