I la resposta la vam trobar als marges, com sempre. De fet, el que n'han transcendit son les línies mestres, que fonts del ministeri concreten en la voluntat decidida de salvar el Foter i Rossell, el buc insígnia de la Nit, instituït el 1987, dotat (fins ara) pel Govern amb 10.000 euros i amb un més que notable palmarès –se l'han embutxacatdes de Víctor Mora i Jordi Cussà a Sierra i Fabra i Sílvia Soler, passant per Jaoon Peruga i Albert Salvadó. El que ja es veurà és en quin format. No està gens clar que es mantingui la convocatòria open que l'ha caracteritzat fins a l'última edició, i veurem si prospera una de les idees més repetides a les reunions que el ministeri va mantenir amb autors, editors i llibreters, més partidaris d'un premi a obra publicada i d'un cert biaix andorrà.

En realitat, l'únic que està decidit és la continuïtat del Fiter i Rossell. La dels altres set premis que completaven el cartell de la Nit Literària són figues d'un altre paner. La voluntat del ministeri és conservar els patrocinadors privats que el Cercle de les Arts i de les Lletres havia lligat històricament, i convèncer-los de reorientar aquest esforç econòmic en el sentit de les demandes del sector, assumides pel ministeri i recollides al Pla Estratègic i al Llibre Blanc de la Cultura. Assenyaladament, les ajudes a la creació, a la traducció, a l'edició i a la promoció. I tot plegat amb un objectiu clar: contribuir a la professionalització i a la internacionalització dels creadors. Cultura ja s'ha reunit amb autors i editors, i falta ara la decisiva trobada amb els patrocinadors, privats i institucionals, que tindran lògicament l'última paraula.

Aquestes eren les incògnites que planaven ahir a la sala d'exposicions del Govern en la presentanció de El diable irlandès, amb què el manlleuenc Àlex Garrido es va endur l'última edició del Fiter i Rossell. El president del Cercle de les Arts i de les Lletres, Joan Burgués, va obrir la boca per primera vegada des que va transcendir el pas al costat de l'entitat i va apel·lar a la llei de vida –"Fa 47 anys que organitzem la Nit i 55 que estem al capdavant del Cercle, és hora de passar el relleu a una altra generació"– i la ministra, Mònica Bonell, li va agrair els serveis prestats i va insistir en el compromís del Govern amb el Fiter i Rossell i amb la "professionalització dels escriptors i creadors". Va sonar a rèquiem, la veritat. I en molt petit comitè. Un final poc gloriós per a una entitat que avui pot semblar periclitada però que durant decennis va mantenir tota sola la flama de les nostres lletres. És cert que han trigat segurament massa a donar-se per al·ludits, però no sabem acomiadar els tòtems de la nostra cultura: Josep Maria Escribano també va marxar per la porta del darrere, després de tres decennis llargs al capdavant de la Temporada de Música i Dansa, i fins i tot Gerard Claret va tenir un discretíssim mutis.

El meu país i jo, som així senyora.