La Massana Còmic celebra els 25 anys amb nou espai, reuneix vuit dibuixants i deu exposicions, homenatja Ibáñez i s’assegura el futur.

Com els d’abans i no direm que millor, perquè recordin que havien arribat a venir una quinzena d’autors i que La Massana Còmic s’estenia al llarg de dues setmanes. Allò era un autèntic miracle que ens quedava probablement gran, però el d’aquesta edició, que serà la 25a, que tindrà lloc del 27 al 29 d’octubre i que ressuscita després de tres cursos en blanc, en recupera l’essència i l’ambició. I no només això sinó que en garanteix el futur, si hem de creure tant la cònsol, Olga Molné, com el conseller de Cultura, Guillem Forné, que hi han apostat fortíssim i hi han injectat 68.000 euros per habilitar el nou piset del saló. De fet, seran tres: la plaça de les Fontetes exercirà com apicentre del sarau, mentre que les exposicions i activitats paral·leles colonitzaran el museu, el teatre i l’edifici del telecabina: “El saló és un dels estendards de la parròquia, ens aporta moltíssim en termes de turisme i de reconeiexement, i estem segurs que la corporació que vingui després de nosaltres el mantindrà. Com a mínim, ho deixarem tot encarrilat perquè sigui així.”

Però anem al tall, al cartell, que aquest any és espectacular, amb un noi que mereix per trajectòria, per reputació i per impacte en la memòria col·lectiva de tres generacionos de lectors: el gran Ibáñez, traspassat a l’agost, que va ser un assidu de la Massana i a qui es consgrarà una retrospectiva que en repassa la vida i l’obra més enllà de Mortadelo. Pensin que del seu llapis van sortir un centenar llarg de personatges, amb El Botones Sacarino, Rompetechos, Pepe Gotera y Otilio, la Familia Trapisonda i anar fent. Ocuparà tota la primera planta de les Fontetes i s’ha habilitat un mural gegant amb la silueta buida de 13, rue del Percebe, una altra de les seves sèries més populars, perquè els autors que desfilaran per les Fontetes hi dibuixin cadascun una vinyeta.

Hi haurà un segon (auto)homenatge: al mateix saló, amb un recull dels cartells de totes les edicions, des de la primeríssima, que va il·lustrar Badia Romero, el pare de Modesty Blaise, fins a Ricardo Martínez, el creador de Goomer, que ha dibuixat el d’aquest any, pastís amb espelmetes inclòs, el tenen aquí dalt, i que protagonitza una de les deu exposicions del  cartell amb la integral del personatge, mai abans recollida en un volum. 

Però hi ha més patums: per repercussió, el novel·lista aragonès Javier Sierra, premi Planeta del 2017 amb El fuego invisible i que compareix amb l’adaptació al còmic de La pirámide inmortal, amb guió de Salva Rubio (El fotógrafo de Mautausen) i dibuix de Cesc Dalmases (Victus). I per veterania, Jan i Alfonso Font. El primer, un altre habitual a la Massana, deixa defnitivament enrere Superlópez i presenta nou personatge, Rich Tex, de qui acaba de concloure la trilogia. El pare de Tex, de la seva banda, torna amb una selecció dels personatges -Taxi, John Rohmer, Clarke i Kubrick, El prisionero de las estrellas...- que va publicar a revistes llegendàries i avui desaparegudes com Cimoc i Rambla: 

També forma pat del panteó del còmic espanyol del segle XX Edmon, el creador de Jan Europa, que va desfilar fa un parell de cursos per les Fontetes i que  ara ve amb Cinemateca, sensacionals paròdies a tinta, llapis i color, com els clàssics, de pel·lícules llegendàries. Atenció als títols, a veure si n'endevinen l’original: ET el Extravagante, Cayó Largo, Los tres mosquiteros, Coñón el derrrochador, El Madrino...

Completen el cartell Paco Nájera, pare de Gañán el Besatiajo, amb Herois en miniatura, que recrea la infància d’un centenar de personatges que formen part de la història del còmic, l’honor francès el salva la distòpica Noceano, d’SAtari & Tika, que arrasa Baladrà amunt, i el nacional, la fotògrafa Núria Moreno, amb Emocions heroiques.

Entre les activitats paral·leles, conferències (El Papus, yo estuve allí, amb Lluís Recasens), tallers  (pintura de warhammer, dibuix de suerherois, pintacares), torneig de Marvel SNAP, concurs de cosplay i concert de Makuka.

I no en tinguin cap dubte: l’únic, l’autèntic culpable d’aquest miracle massanenc és Pieras. Joan Pieras.