Diu Joan Pieras que la gran il·lusió de Julio Ribera (Barcelona, 1927–Cognin, Saboia, 2018) era veure traduïda al català Montserrat, la trilogia autobiogràfica que va aparèixer entre el 2004 i el 2006 i que reconstrueix la infància i la joventut de l’il·lustrador català, des de Guerra Civil fins als primers anys del franquisme (Jeunesse bafouée) i l’emigració a París, on desembarca per provar fortuna com a dibuixant el 1954 (París Liberté, e parfum de l’espoir). Ribera no va poder veure acomplert el  somni, que semblava destinat al calaix de les bones intencions. Fins que fa dos anys aquesta història va donar un gir sorprenent. En una visita a la Massana, la vídua de l’il·lustrador va contactar amb Pieras –es coneixien de les dues vegades que Ribera va exposar al Saló, el 1997 i el 2005– i li va fer una d’aquelles ofertes que no es poden rebutjar: cedir al museu les planxes originals de la trilogia.

Pieras va dir que sí, naturalment, i de seguida va tenir un d’aquells rampells de visionari que han convertit la Massana en la capital pirinenca del còmic: per què no retre-li un últim homenatge i publicar Montserrat en català? Hi va embolicar dues ànimes bessones –Jordi Coll, l’editor d’Amaníaco, i el crític Antonio Guirado– per embarcar-se en aquesta portentosa aventura que culminarà a la 26a edició del Saló, del 7 a l’11 de novembre i de nou a Les Fontetes. Ribera en serà el protagonista estel·lar, perquè a més de la traducció s’hi exposaran les planxes de la trilogia i, és clar, una selecció de dues de les seves grans sèries, Le vagabonde des limbes i Drakurella, a la primera planta de Les Fontetes. El mateix emplaçament privilegiat que l’edició passada es va consagrar a Ibáñez.

Però naturalment això no és tot. Ribera de banda, el Saló ja ha confirmat mig cartell. El primer de tots va ser l’il·lustrador argentí Gerardo Balsa, pendent des que es va haver de cancel·lar l’edició del 2020 a causa de la Covid: aleshores havia de venir amb la primera entrega de la trilogia La sombra del cóndor (Bajo un cielo español), amb les peripècies bèl·liques de dos pilots, un alemany de la Legió Còndor, Dieter von Moltke) i un d’espanyol al servei de la República (Pedro Goya) que estendran la seva rivalitat des de la Guerra Civil fins a la II Guerra Mundial. Ara ho farà amb la trilogia sencera, que completen els àlbums De viento y de sangre i La caída de un sueño. L’altra estupenda novetat és Philippe Luguy, històric de la il·lustració francesa que compareixerà amb la seva gran creació: la sèrie Percevan, amb guions de Jean Léturgie i Xavier Fauche, una quinzena d’àlbums de fantasia heroica apareguts entre el 1982 i el 2013.

D’acord, potser no és el cartell monumental dels anys daurats, quan es podien reunir a la Massana una dotzena d’autors durant quinze dies. Però encara en queda mig per concretar, i recordin que la Covid va deixar el Saló ferit de mort. Se’n van suspendre les edicions del 2020, del 2021 i del 2022, i quan ja semblava que l’havíem enterrat per sempre va i Pieras, qui si no, el va ressuscitar l’any passat. Donem-li un temps de marge per recuperar l’alè. Però no diran que no fa bona fila.

I de postres, Hermann, el pare de Jeremiah, amb el seu últim àlbum, ‘Brigantus’
No se li podia demanar més al Saló. Però amb Pieras al timó, tot és possible. Fins i tot portar un il·lustríssim veterà del còmic europeu. Una patum  com una casa de pagès, Hermann Huppen, que tres lustres enrere ja va desfilar per la Massana amb Jeremiah, una de les seves grans creacions, i que tornarà ara amb Brigantus. Un àlbum acabat de sortir del forn en què l’autor –a quatre mans amb el seu fill, Yves H, que exerceix com a guionista– viatja fins a la Britannia de finals del segle I, com qui diu acabada de conquerir. Boudica ha estat derrotada, Agricola ha imposat la pax romana a la part meridional de l’illa, i l’imperi encara somia a estendre el seu domini fins la bromosa Caledònia. No ho aconseguirà mai, recordin el mur d’Adrià i els successius murs que s’hi aixecaran els segles següents, però encara no ho sap. Brigantus segueix la peripècia d’un legionari de nom Melonius –no és broma, què hi farem– que és destinat a les terres de la futura Escòcia per combatre els rebels pictes. Hermann ha aixecat un personatge a mig camí entre el Quinto Licinio de Simon Scarrow i el Marcus Aquila de La última legión, amb els ecos èpics i també tràgics de la IX Legió –la hispana, per cert– suposadament perduda a mans dels bàrbars pictes. Tot, amb l’exhaustiva documentació històrica marca de la casa, l’estil realista que el dibuixant belga ha cultivat en sèries com Comanche, Yukurta i Las torres de Bois Maury, i amanit amb unes pinzellades filosòfiques a càrrec del bon Melonius, fill de la tribu dels brigants al servei de Roma.