Sembla que el drac treia fum pels queixals: Sant Jordi anava com despistadot perquè en la seva jornada s’havien escolat uns quants dels actes de la batalla electoral que s’atansa. Per fortuna, la diada és imbatible i llibres i roses han gaudit de tot el protagonisme. De llibres, amb alguns clars vencedors de la jornada, ja que tant ens agrada llegir el Sant Jordi en clau de rànquing de més venuts: a la Seu d’Urgell pujava al podi Ricard Lobo, amb El batec de la ciutat (edita Salòria). És el dia indiscutible dels autors locals: també l’estudi de la Seu medieval signat per Carles Gascón o l’última novel·la del pallarès Pep Coll, La llarga migdiada de Déu, es veia circular sota molts braços. “Moltíssima gent, moltes ganes de Sant Jordi, i crec que les vendes seran de rècord perquè a més les llibreries han estat plenes durant tota la setmana”, era la valoració de Marcel·lí Pasqual, l’incansable editor de Salòria i Meraki.
Una gernació mirava de desplaçar-se (o no: molts la feien petar i d’altres seien a les terrasses) al passeig Joan Brudieu, especialment entre les onze del matí i l’hora de dinar. Fins i tot els no lectors confessos: “No, jo no soc gaire de llegir, ho hauria de fer però confesso que no”, deia algú mentre assenyalava l’objecte de tota la seva atenció en forma de petit homenet de quatre anys. No llegir no vol dir ser indiferent a la jornada dedicada als llibres. Les paraules també es poden cantar, o ballar, o convertir en objectes d’art. Com demostraven els alumnes de les escoles artístiques municipals al pati de la biblioteca Sant Agustí: pleníssim també per a un espectacle confegit a partir dels versos del peramolí Ramon Besora. Emocionat, diríem, donava el tret de sortida al muntatge amb un poema molt adient: La rosa i el rossinyol.
Al fons del passeig, Lobo signava llibres. Però no al mateix ritme que ho va haver de fer dimecres a Sant Domènec: una hora es va estar allà per deixar content tothom que s’arrenglerava en una llarga filera. “Hi havia tres-centes persones a la sala”, recordava exultant. A la taula del costat també signava i xerrava amb els lectors l’encampadana Céline Kristell: A un vuelo de ti és una proposta entre eròtica i romàntica que ni ha rebut promoció ni està a la venda al Principat. “La gent que s’atansa m’ha conegut a les xarxes, o potser en els catàlegs de la Fnac o Amazon”, pensa la novel·lista debutant.
Desplaçar-se entre tal munió de gent té les seves dificultats i exigeix agafar dreceres fins i tot travessant alguna parada. En una s’està l’arxiver, historiador i director de coral Lluís Obiols. Artur Blasco s’hi acosta cantant una caramella. “És que després de tant assajar, costa de treure-se-les del cap”, riuen. El dia, espectacular, coincideixen. “A la Seu la resposta als actes culturals és molt bona”, considera Obiols.
S’albiren pel firal cares conegudes. Joel Pla explica que baixa d’Andorra, on acaba de participar en un contacontes en el seu paper d’Andy, el personatge d’El Club Piolet, però que amb tots els respectes, el Sant Jordi prefereix gaudir-lo a la Seu, que li sembla més autèntic, i exercir d’alturgellenc.
Anem amb els llibreters. Joan Marc Bordoll (Purgimon) es deslliurava dos minuts de la feinada d’atendre el personal per explicar que Lobo i Gascón, com tot llibre de temàtica pirinenca, s’enduen la part del lleó pel que fa a vendes de la jornada, com és habitual, explica, mentre respon a un comprador que sí, que s’endugui el volum i ja el vindrà a pagar després. Avantatges de ser a un lloc on tothom es coneix.
Jordi Salvat, propietari d’altra de les llibreries que exposen al passeig, qualifica aquest Sant Jordi de “fenomenal”. A la Seu, a diferència d’Andorra o Barcelona, que coincideixi amb un diumenge fa augmentar l’afluència. I els socis impulsors d’El Refugi, Miquel Albero i Pol Maese, també expliquen molt satisfets que el ritme de vendes ha estat elevat i, a l’hora de dinar, a penes han tingut un respir. Coll, Pau Chica o títols com Dones de la muntanya i Les nostres mares han gaudit de les preferències de la seva clientela.
Dues-centes roses en dos hores
Marc Berti també està content amb el ritme a què s’han despatxat les roses: “Fa un parell d’hores teníem set galledes amb trenta flors en cadascuna i mira ara... quasi buides”. Enguany es veuen pocs experiments i excentricitats: a la majoria de les parades a penes hi ha més que la rosa vermella tradicional, algun roser i uns pocs centres. Les roses individuals amb l’espiga, el format més venut, entre 4 i 4,5 euros. “Hem hagut d’apujar una mica, sí, perquè el producte de base ha pujat de preu i tota la resta de matèria primera”, reconeix Nerea Trabazo sota una altra vela. “Però se segueix venent, menys centres però més roses soles”.
I la precampanya electoral? Compromís presentava les llistes i escoltava propostes ciutadanes a l’hotel Andria. La CUP s’ho muntava en format vermut festiu, amb música, a la plaça Soldevila. Junts muntava paradeta al firal. I Esquerra? Francesc Viaplana circulava de civil: de xerrada en xerrada, a remenar llibres, preveia.