Diari digital d'Andorra Bondia
La llinda de la porta conserva una creu del calvari idèntica a la de la casa pairal i l’any de construcció de l’estructura, el 1658.
La llinda de la porta conserva una creu del calvari idèntica a la de la casa pairal i l’any de construcció de l’estructura, el 1658.
L’arbre que neix a l’interior del colomer i que surt per la porta pressiona sobre el mur i posa en risc la integritat de l’estructura. A dintre de colomer hi creixen dos arbres més. Avui només queda un mur sencer; Canturri encara en va documentar dos, i un tercer quasi íntegre.
L’arbre que neix a l’interior del colomer i que surt per la porta pressiona sobre el mur i posa en risc la integritat de l’estructura. A dintre de colomer hi creixen dos arbres més. Avui només queda un mur sencer; Canturri encara en va documentar dos, i un tercer quasi íntegre.
L’arbre que neix a l’interior del colomer i que surt per la porta pressiona sobre el mur i posa en risc la integritat de l’estructura. A dintre de colomer hi creixen dos arbres més. Avui només queda un mur sencer; Canturri encara en va documentar dos, i un tercer quasi íntegre.
L’arbre que neix a l’interior del colomer i que surt per la porta pressiona sobre el mur i posa en risc la integritat de l’estructura. A dintre de colomer hi creixen dos arbres més. Avui només queda un mur sencer; Canturri encara en va documentar dos, i un tercer quasi íntegre.

Un SOS pel colomer de Mora


Escrit per: 
A. Luengo / Fotos: J.Casamajor

Jordi Casamajor alerta del deteriorament de l’estructura, que ha perdut un mur des dels anys 90 i que avui està colgat per la vegetació.

Fa un any Velles Cases advertia aquí mateix del molt precari estat de conservació del colomer de Cotxa, a les Bons. El cert és que des d’aleshores no s’hi ha mogut ni una pedra, però consta com a mínim que la propietat va manifestar la voluntat d’intervenir-hi. Però el colomer de Cotxa no és l’únic de la seva espècie en perill: en una situació molt més delicada es troba el colomer de Mora, a Canillo, com Jordi Casamajor va constatar la setmana passada. Construït el 1658 segons consta a la llinda de la porta, només cal consultar Els colomers i palomeres andorrans, de Pere Canturri (1991), per comprovar-ne la molt preocupant degradació que ha experimentat des d’aleshores.

Canturri encara el va veure amb dos dels murs sencers, un tercer a mitges, i el quart definitivament ensorrat. Avui tan sols queda el mur frontal, i els dos laterals es conserven molt fragmentàriament. El pitjor, considera Casamajor, és que la deixadesa d’anys ha fet que la vegetació l’acabés colgant: a l’interior de l’estructura hi creix un arbre amb dues soques, i el tronc d’un altre tercer arbre surt per la porta, amb el perill obvi que tot plegat acabi cedint. La llinda, en la seva opinió especialment interessant perquè a banda de la data conserva el gravat d’una creu del calvari amb tres peus, corre perill imminent i, de fet, entre la vegetació i la runa que s’hi ha anat acumulant l’oculten quasi per complet a la vista. “No s’hi ha fet res des de fa anys”, conclou.

El cas és que el colomer de Mora ni conta a l’inventari de Patrimoni –de fet, tan sols hi figuren dos colomers, el de casa Rossell i el de Cotxa– ni molt menys és considerat un monument. Per tant, el ministeri no té cap eina per obligar la propietat a garantir-ne el manteniment i l’única opció que l’administració hi intervingués seria a través d’una subvenció a la restauració de béns immobles. En aquest cas, la propietat hauria de sufragar la meitat del cost de la campanya. Fonts coneixedores del cas adverteixen que el perill de col·lapse “no és imminent”, “si no s’hi intervé s’anirà degradant i mai no se sap. Com a mínim caldria una intervenció de consolidació, no cal que sigui una restauració total”.

El cert és que el colomer de Mora va cridar especialment l’atenció de Canturri, fins al punt que és l’únic del qual en va incloure dibuixos a la monografia canònica sobre aquesta matèria: “En queden gairebé senceres les façanes de ponent i de migdia i part de la de llevant. De la cara nord, que seria la del darrere, sols en queda la cantonada. De la teulada i el ngam nmo en queda res. A la façana de migdia s’hi obre la porta d’entrada. Més amunt hi ha una finestra quadrada. Un sostre separava la planta baixa del colomer. Les façanes conserven restes dels arrebossats i als laterals, el traçat de les lloses. Actualment s’hi poden comptar a l’interior 187 forats destinats a niar-hi els coloms. Tenint en compte els panys de paret que hi falten i que a la planta baixa no hi havia caus, devia tenir originàriament uns 250 forats”.

Sabem pel nom que el colomer pertany o havia pertangut a la veïna casa Mora, des de fa anys abandonada però que conserva també a la llinda de la porta d’entrada una creu del calvari, com ja s’ha dit, més l’any 1615, amb tota probabilitat el que es va aixecar la casa, i el nom del cap de casa, Pere Ponsa. Davant la semblança de les dues creus, Casamajor especula que van sortir de la mateixa mà, i no li costa gens inferir que Pere Ponsa va construir primer la casa i que al cap d’uns anys, ell o el seu fill va fer aixecar el colomer. Si veiés en què ha quedat avui, probablement li cauria l’ànima als peus.

I si el cas del colomer de Mora és feridor perquè la degradació s’ha consumat a la vista de tots, el del colomer de Rocafort, en igual o pitjor estat de conservació, ho és més encara, perquè és propietat del Govern. En parlarem un altre dia.

Andorra
Canillo
Mora
Casamajor
canturri
Patrimoni
colomer

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte