Fa olor de nou. Normal, perquè cinc dies després de la inauguració oficial encara hi ha operaris que retoquen els últims detalls. Fa olor de nou la pintura, però també les butaques, noves de trinca, tant les del Rocafort com les del Claror, el revestiment de fusta de la sala principal, juraríem que també el parquet de del Claror, on s’ha conservat l’original de fusta de coral semipreciosa i que avui ja no es comercialitza. És l’únic que ha sobreviscut del Claror que va obrir les portes el 18 de setembre del 1992. El parquet de coral i el marbre de les parets, en una decisió deliberada per connectar emocionalment el que aquest espai va ser fins que l’incendi de la matinada del 9 de novembre del 2022 va arrasar el Centre Cultural Lauredià, i el que serà d’ara endavant: un equipament dissenyat amb els últims avenços tecnològics en llum, acústica i vídeo que ja ha començat a exhibir del que és capaç. Per exemple, de programar dos espectacles simultanis: les havaneres de les Anxovetes sonaven diumenge al Rocafort al mateix temps que el Claror s’omplia per a El fil invisible, l’espectacle de gran format per al qual sembla destinat la sala gran del Centre Cultural.
Ho han detallat avui la consellera de Cultura, Teresa Areny, i el cap tècnic de l’equipament, Joan Codina. El nou Claror només ha conservat de l’original el parquet, el marbre dels murs i l’estructura. La pell, com si diguéssim. Tota la resta és nou de trinca. Començant per les butaques, sensiblement més amples i que han obligat a reduir mínimament l’aforament: de 20-21 places per filera, a 19-20. En total, 425, una vintena menys. Totes les butaques equipades amb taules amb connexió a la xarxa. La llum de la sala s’ha convertit en un altre element escènic que es pot manipular segons els requisits de l’espectacle, i s’ha instal·lat una segona línia d’il·luminació que aportarà més profunditat als 130 metres quadrats de l’escenari. S’ha reforçat el sostre per poder penjar una estructura que divideix en dos la platea i permet reduir l’aforament a 220 espectadors i s’ha aplicat a les parets un tractament acústic per reduir la reverberació, que fins ara era d’1,5 segons i en endavant serà de 0,5. Sembla un detall menor, però aquesta significativa reducció aportarà més intel·ligibilitat a la paraula, diu Codina. I estem parlant d’un teatre. Els focus de l’escenari són mòbils i es poden configurar des de la cabina tècnica, preparada per enregistrar tant l’àudio com el vídeo, amb una càmera permanentment instal·lada però amb punts laterals i centrals per si mai se n’hi volen afegir més. El teló és configurable, de manera que l’escenari es pot modelar a voluntat, i el millor de tot és que la prova de foc, el cap de setmana amb la programació inaugural, va confirmar les enormes expectatives dipositades en el nou Centre Cultural: “Al setembre reprendrem la programació de la Temporada de Teatre i d’Andorra Lírica. Hem d’aprofitar les oportunitats que ens oferirà el Claror per al gran format amb una proposta complementària al que es pot programar al Comunal, de proporcions més modestes”.
El cert és que, més que el Claror, la gran novetat del ressuscitat Centre Cultural és el Rocafort, fins ara quasi en desús i que també s’ha reformat de dalt a baix. L’aforament també s’ha retallat mínimament, quedarà en les 151 butaques, però és l’únic que perd respecte a l’anterior: cabina tècnica, barres practicables per configurar la il·luminació segons l’espectacle, llaç inductiu per facilitar la connectivitat automàtica dels espectadors que gastin audiòfons, una nova porta central per possibilitar l’accés a l’escenari de les persones amb mobilitat reduïda –fins ara resultava impossible– i laterals coberts amb altaveus per generar un so envolupant. I a l’escenari, de nou barres configurables, pantalla retràctil i movible endavant i endarrere. Tot plegat, diu la directora de promoció cultural, Laura Rogé, ha transformat el Rocafort en un escenari ideal per al petit format: ho comprovarem a la tardor amb la temporada de teatre familiar, la primera novetat absoluta que ha transcendit. N’hi haurà més, i a banda de la Temporada conjunta i del cicle d’òpera, està confirmadíssim el retorn dels Pastorets a casa seva, que ha sigut històricament el Claror.