Era el de trementinaire un "vell i bell ofici", considera Mario Mata, regidor de promoció econòmica de l’Ajuntament de Josa i Tuixent, i sembla més que justificat que figures tan emblemàtiques de l'Alt Pirineu es converteixin en personatges de cine. Això s'ho devia plantejar Eloi Aymerich quan, al capdavant de la productora independent Clack, es va llançar a la tasca de sumar les complicitats necessàries per tirar endavant Flor del cel, un curtmetratge que, aconseguits aquests suports, es rodarà la segona quinzena de novembre a la vall de la Vansa, amb la previsió de preestrenar-la pr aquestes contrades a la primavera i fer-la després circular per festivals internacionals. Entre el repartiment, el rostre molt destacable de Carme Sansa, una de les velles dames del teatre català. Al seu costat, compartint protagonisme, una jove promesa d'aquestes valls descoberta en un càsting. Amb set anys, serà  "la bomba", promet Aymerich. Però per conèixer-ne la identitat haurem d'esperar. 

Bona part dels implicats es reunien a la sala Immaculada de la Seu d'Urgell per presentar el projecte en societat. Entre ells, l'alcalde de la Seu d'Urgell, Joan Barrera. "Us podeu preguntar què hi té a veure aquí la Seu. Respondré que aquesta ciutat no s'entén sense el territori que l'envolta", argumentava. El consistori se suma, per tant, a un projecte que requereix uns 50.000 euros per finançar-se i que compta també amb l'Idapa o el suport d'El Refugi: "Aquests valors que hi ha al darrere, d'economia social i solidària, de cooperar i no competir" és la mateixa que va impulsar la cooperativa que va fundar i manté la llibreria, apuntava Miquel Albero. A banda, la promoció del patrimoni propi i el valor de "reafirmar la identitat col·lectiva", en destacava Amàlia Sanz, directora de l'Idapa. 
També s'hi sumen els consistoris tuixentí i de la Vansa i Fórnols, naturalment, i el col·lectiu Reviure les Valls, totes tres entitats, recordava Mercè Valls, regidora de cultura de la Vansa, treballant des de ja fa setmanes per proveir a l'equip de rodatge dels mitjans necessaris per quan es posin mans a la claqueta.

I què explicarà Flor del cel? Sense massa detalls per no esbudellar el que serà un curt de no més de quinze minuts de durada -límit per ser admès a festivals-, Aymerich apuntava a un argument al voltant de la trobada de dues generacions: la Joana, una nena de sis anys, i una anciana trementinaire considerada una bruixa per a la gent del poble. Més que l'anècdota en si, insistia el director, "una història d'aprenentatges, una lliçó sobre complicitats, amb el meravellós paisatge del Cadí-Moixeró de fons". 

Sobre l'escenari, Aymerich destacava que serà aquesta pràcticament l'estrena d'aquests paratges al cinema. Excepte, puntualitzava, per un rodatge que va arribar al 1993, el de Solitud, que de totes maneres es va dur a terme de l'altra banda del Cadí, puntualitzava. 
També és cert que aquestes dones que anaven pel món, que "caminaven per sobreviure", com les retratava la directora de l'Idapa, no és la primera vegada que, en temps molt recents, treuen el nas al cine: també les trementinaires són al rerefons que aquest mateix estiu un altre jove realitzador -mig olianès mig andorrà- presentava ni més ni menys que a Canes, Per bruixa i metzinera.