Una altra joia megalítica

Ho advertia Josep Font deu dies enrere quan feia balanç de la primera campanya d’excavacions al dolmen del Cubil: l’arqueòleg català estava convençut que si es practicaven més prospeccions a la zona de Grau Roig i Pessons acabarien apareixent més estructures megalítiques. De fet, ho sabia del cert perquè el 2019, un any després de topar-se quasi per casualitat amb les restes del dolmen del Cubil va localitzar unes restes igualment sospitoses i de nou a partir d’una sèrie de fotografies per satèl·lit que examinava per preparar la campana d’aquell any a l’orri d’Emportona. Aquesta vegada, a l’altre costat de la vall i a una cota encara superior –2.700 metres d’altura– que el convertiria, si els indicis s’acaben confirmant, en el monument megalític més alt del Pirineu (i probablement d’Europa).

 

Es tracta, diu Font, d’una estructura circular que fa 8 metres de diàmetre i encara no mig metre d’alçada, format per un apilonament de pedres granítiques i mitjanes i aixecat en una estratègica collada que separa (o millor, que uneix) dos cercles de la carena. Un altre dolmen? A diferència del Cubil, l’examen superficial i in situ del jaciment no va permetre detectar la presència d’una possible cista o cambra funerària a la part central de l’estructura. Ens trobem per tant davant d’un túmul, una estructura aixecada amb finalitats principalment simbòlica, per marcar de forma ben visible un límit territorial. De fet, l’emplaçament és immillorable, en el punt exacte que marxa la divisòria entre els vessants nord i sud de la carena, “i des del lloc, visible a ull nu des de Grau Roig, es té un extens domini tant de la vall del Valira, direcció nord, com de la zona de la vall del riu Engaït, ja a Espanya”.

 

Font el relaciona tant amb túmuls igualment simbòlics, no funeraris, que s’han documentat al Pirineu aragonès, com amb el descobert la tardor del 2023 a la collada de Saoubathoù, a la banda francesa dels Pirineus centrals i amb el qual guarda, diu, sorprenents similituds: també es troba és una collada estratègica i, com en el cas del nostre nou túmul, els excursionistes s’han dedicat a aixecar en la part central de l’estructura un cussol amb les pedres del mateix jaciment. Els túmuls aragonesos es troben a una alçada aproximada de 1.700 metres; el de Saoubathoù, a 1.900; el del Cubil, a 2.200, i el de Pessons, a 2.700! 

 

Queda per aclarir la datació, i de nou en aquest punt només hi caben els supòsits a falta d’una primera prospecció. Font el considera coetani del dolmen del Cubil i el situa entre el 2300 i el 2100 abans de la nostra era, just al Neolític final o calcolític. Els protoandosins que el van aixecar devien ser per tant comunitats molt similars, si no la mateixa, a la dels pastors que van construir el dolmen del Cubil –on d’altra banda, recordin, s’han exhumat restes d’un possible assentament 400 anys anterior.

 

L’indici de l’existència d’aquesta segona estructura megalítica el va donar l’examen d’unes fotografies per satèl·lit de la zona, junt amb imatges aèries preses per l’exèrcit francès als anys 70. El juliol del 2019 hi van fer una primera inspecció ocular per confirmar les sospites i prendre’n l’amidament: “Excepte la part central, descoberta i on s’observen clarament les pedres, la resta està coberta per un mantell d’herba que les amaga”. Superficialment, insisteix, “no hi ha indicis de cap cista o cambra al centre de l’estructura”. I conclou: “A excepció de la identificació d’aquesta cambra central, totes les característiques són idèntiques a les que es van observar en la descoberta del dolmen del Cubil, certificades a l’excavació del 2019: estructura circular, túmul de pedres, alçada d’uns 40 centímetres. Com al Cubil, aquestes característiques condueixen a interpretar l’estructura com un túmul prehistòric”.

 

Sobre la finalitat del jaciment, Font ho té clar: “Malgrat que en l’estat actual és gairebé impossible saber si l’estructura amaga una caixa funerària, no hi ha dubte que l’emplaçament reuneix una impressionant càrrega simbòlica. El lloc manifesta un extraordinari domini territorial i un valor de preeminència”.

Però tot això són de moment mers supòsits, insisteix: “Malgrat els indicis i evidències, caldria comprovar si hi ha sediment arqueològic, avaluar-lo, extreure’n mostres i datar-lo, com vam fer el 2019 al Cubil. Només aleshores podrem certificar-ho”.

 

 

El ministeri ha mantingut durant un lustre en secret el descobriment del nou túmul. És el segon d’aquestes característiques que es documenta a Andorra i Font, entusiasmat, està convençut que si es practiquessin prospeccions sistemàtiques a la zona de Grau Roig i Pessons “hi trobaríem de tot”. De moment, però, l’únic programat és la segona campanya d’excavacions al dolmen del Cubil, l’estiu de l’any que ve.