Diu que havien anat amb Jan Arimany, l'ànima de Trotalibros, a visitar la parada d'una associació d'editorials petites, independents, així culturetes com són ells també. Perquè intuïen que eren una cosa així com la seva nèmesi transtlàntica –entre els segells que hi estaven representants n'hi havia un, quina santa casualitat, que es diu Medusa– i perquè, diguem-ho tot, s'havien gestionat el mínim en estand que ofereix la Feria: un cubicle de 3 per 3 metres que podria ser, només podria, el que convindria als nostres editors... si tornen en pròximes edicions a Guadalajara i si el ministeri s'hi implica tan a fons com ho ha fet a La Setmana i a Madrid. El cas és que estaven alternant amb els medusos i els trotallibres d'allà, i va, diu David Gálvez, i una senyora es planta a la conversa:
–"¿Tendrían ustedes un ejemplar de Muertos, ¿quién os ha muerto?"
"Em vaig quedar de pedra", diu l'editor David Gálvez. Era conscient, diu, que aquella mexicana havia anat a espetegar allà atreta per la Medusa mexicana, que ella creia erròniament l'editora del supervendes d'Iñaki Rubio. N'havia vist una entrevista a La 2 i hi estava francament interessada. Amb tot el seu pesar, Gálvez no n'hi va poder servir cap perquè aquesta primera incursió a la Fira del llibre de Guadalajara era un viatge de descoberta, una humil prospecció, i un dels objectius principals era precisament contactar amb una distribuïdora local que els obrís les portes del mercat mexicà. Vaja, que no hi van desembarcar amb una maleta carregada de llibres, ni podien anar a cap magatzem ni a cap llibreria a buscar-ne un perquè, simplement, Medusa –la Medusa andosina, s'entén– no té distribució a Mèxic. Encara.
De seguida hi tornem. Però deixem que Gálvez conclogui l'episodi: "Quantes possibilitats hi havia que coincidíssim amb aquella lectora a la parada d'aquella associació?", es demana encara amb certa incredulitat: "En realitat, era infinitessimal, però va passar i aquesta és la mena de coses que pot passar si estàs al lloc adequat". No només això: quan va anara explicar-li la increïble coincidència a Arimany, va la senyora i hi torna:
–"Peró si sois Jan, el de Trotalibros!"
"A mi no em va sorprendre perquè el Jan és una institució. Pensa que va compartir taula rodona amb dos dels booktubers més influents d'Amèrica Llatina. Des d'aquí no ens adonem del ganxo mediàtic que té al mercat del llibre en espanyol, és un fenomen i el que hauríem de fer és explotar-lo", diu Gálvez.
Es busca distribuïdora
Fins aquí les anècdotes d'aquesta primera incursió a Guadalajara, la fira més important del mercat del llibre en espanyol, per on cada any desfilen més d'un milió de persones. El 2022 s'hi va estrenar el mateix Arimany, i aquest curs s'hi ha desplaçat una delegació amb Gálvez, Arimany, Lluís Viu (Editorial Andorra) i el cap d'Acció Cultural del ministeri, Joan-Marc Joval. Hi anaven a pèl, pura porta freda, sense parada ni res, ja ho hem vist. Guadalajara és una fira sui generis, a mitges professional, on agents, editors i distribuïdors tanquen acords de compravenda de drets, a mitges comercial, amb venda directa al públic.
"Nosaltres", diu Gálvez, "hi anàvem amb l'única expectativa d'aprendre com funciona i mirar de contactar alguna distribuïdora, que és l'autèntica clau de volta, el secret per entrar amb bon peu en un mercat. Som conscients que dels 26 títols que Medusa ha publicat, hem de descomptar els que han sortit directament en català, però tenim especial confiança en les dues novel·les en castellà de l'Iñaki, Muertos, ¿quién os ha muerto? i Picasso en el Pirineo, així com en Emmamuel Vizcaya (Memoria de los meteoros), autor emergent mexicà que pot tenir el seu lector, i sobretot, sobretot, Luis Harss (Confieso que he vivido), que al mercat espanyol no ha funcionat com esperàvem però en qui confio plenament, perquè és una obra molt sòlida. Només que el distribuïssim a Mèxic ens permertia replantejar-nos la publicació d'altres títols seus que tenim en cartera".
La Feria va acabar diumenge; Gálvez va tornar divendres amb la sensació que havia fet els deures: "Abans de venir era francament escèptic perquè som molt petits i el cert és que tampoc sabíem ben bé on ens estàvem embarcant. Però veig que hi ha oportunitats, tant de venda directa com de fer contactes. El factor humà també compta, i l'única forma de treure'n alguna cosa de profit és ser-hi. La fira és la porta del mercat mexicà, i Mèxic és la porta del mercat llatinoamericà." L'èxit de l'aventura el determinarà el sí (o el no) de la distribuïdora que els va posar al punt de mira. La feina està feta i ara tot depèn, diu Gálvez, que "considerin que encaixem amb el perfil d'editorial petita, independent i de qualtitat amb què ells treballen".
El cert és que a "petita", "independent" i "literària" pocs segells poden esgrimir credencials més sòlides que Medusa. Així que més que un miracle, Gálvez espera un acte de justícia poètica i el salt quantitatiu que els permetria posar un peu al mercat mexicà. I encara que a un profà li sembli mentida, la clau de tot plegat és la distribuïdora. Els antecedents conviden a l'optimisme: el fitxatge per la distribuïdora UDL els va permetre fa uns anys el salt al mercat espanyol. Ara creuen els dits perquè passi el mateix amb el mexicà. Veurem.
