La directora artística de la Temporada, Jonaina Salvador, va posant creus als grans títols de l'òpera que ja ha muntat i estrenat a la Temporada. Han caigut Carmen, La Traviata, La Viuda alegre, La fille du régiment, L'Elisi d'amore, Il barbiere de Siviglia, Don Pasquale... i així podríem anar seguint fins a onze títols majors del repertori. El dotzè serà La bohème, de Puccini, de qui fins ara tan sols havíem escoltat Tosca, dos cursos enrere a la parroquial de Sant Julià.

La bohème, doncs, serà el primer plat fort de la Temporada: la cita és el 19 de desembre a Les Fontetes, en la funció tradicional de Nadal, que aquest curs deixa per una vegada enrere el recital habitual i s'embarca en una òpera en format reduït, això sí. A l'estil de la Traviata que s'hi va representar el 2014, és a dir, amb els papers principals –en aquest cas, Mimii Musetta (sopranos), Rodolfo (tenor) i Marcello (baríton)– més el narrador i el pianista, i amb vestuari i escenografia: l'òpera completa, excepte els números del cor. Així que hi haurà la cèlebre ària del tenor (Che gelida manina) i el vals de Musetta (Quando me'n vo), més que grans, canòniques.

Una ocasió ideal, diu la directora artística de la Temporada, Jonaina Salvador, per descobrir el gènere, "amb una música preciosa i tota ella molt agraïda". La bohème, diu, era un dels grans títols que ens faltava, l'argument és similar al de Bohemios estrenada l'octubre del 2019 al Claror –un poeta, un pintor, un músic i un filòsof que al Quartier Latin del 1840 fan combinatòria eroticofestiva: conjunts de dos en grups de sis– però amb una música totalment diferent i en versió naturalment dramàtica, lluny del to còmic de la sarsuela: "I que la representem per Nadal no és casualitat, perquè és el moment de l'any en què passa l'acció del llibret".

Això serà, ja s'ha dit, el 19 de desembre a Les Fontetes, en la segona funció confirmada de la Temporada. La primera tindrà lloc el 29 de novembre i de nou a la parroquial de Sant Julià, perquè el Claror obrirà l'any que ve, sí, però en una data indeterminada del primer trimestre, "i això ens impedeix tancar la programació. Comptem poder fer-hi un cap de setmana a l'abril, però necessitem confirmar-ho amb certa antelació per poder preparar-la, i no està descartat que hàgim de tornar a l'església". Així que el 29 de novembre amb Càntics del cel, concert per a soprano –la mateixa Salvador– i trompetista –la de Juan Carlos Alandete –solista de l'Orquestra Nacional d'Espanya– amb quintet de corda i piano –el de Kic Barroc–, un repertori d'àries del Barroc i del Romanticisme i direcció de Pere Molina.

La programació de la Temporada es completarà amb dos espectacles a Ordino, el de les Nits d'estiu que ha estrenat aquest curs la col·laboració amb De Falla a Lorca passant per París, i que repetirà, i un de nou a l'Auditori, quan hi acabi la renovació de les instal·lacions, que el Govern va adjudicar a l'agost per un milió d'euros i quatre mesos de termini d'execució. També repetirà al festival d'Escaldes, després de debutar-hi aquesta edició amb una òpera jazz de la qual Salvador està especialment satisfeta perquè  es tracta d'un espectacle de creació pròpia, diu, "en què vam fer tots els arranjaments de les àries en format jazz".

El balanç del curs passat es completa amb la Carmen que la Temporada va portar a l'estiu a Ancona, com sempre amb Vila Incanto.

Els poders d'Andorra Lírica: deu temporades, 35 espectacles i més d'11.000 espectadors

Deu cartells, 35 espectacles i més d'11.000 espectadors. Aquests són els números que Andorra Lírica, l'entitat que hi ha al darrere de la Temporada, pot exhibir amb legítim orgull i que avalen la trajectòria d'una ocurrència visionària que va arrencar el febrer del 2014 a Les Fontetes amb Vilíric. Va ser la primera pedra d'una trajectòria que avui sembla evident però que aleshores sonava a suïcidi: aixecar entre nosaltres una temporada estable d'òpera produïda a més des de casa. Que si n'hi havia públic, que si no hi havia artistes, que si no hi havia diners. Salvador ha demostrat que era possible, i les 35 propostes es desglossen en dos muntatges de creació pròpia, tres oratoris, set operetes i sarsueles, onze recitals i onze òperes. Atenció, 35 muntatges, que no funcions, que ha sigut moltes més perquè els programes de la Temporada són habitualment dobles, i sense comptar-hi les reposicions i els bolos a l'exterior, que al llarg d'aquests anys han sigut set amb Cançó d'amor i de guerra, quatre amb Carmen, una amb Il barbiere di Siviglia i una altra amb el Rèquiem de Verdi.