Una bomba de morter de ferro d’uns 30 centímetres de diàmetre, un artefacte sense explosionar en què ara treballen els TEDAX, va fer esclatar la sorpresa entre els arqueòlegs que enllestien la setena campanya d'excavacions al pati de les Monges. Ho explicava ahir la directora de l'excavació, Carla Garrido, de Pirena Patrimoni, durant la presentació dels resultats de la campanya. La presència d’aquest potent projectil reforça de manera gairebé definitiva la hipòtesi que aquest sector artesanal de la ciutat es va veure directament afectat per un episodi de caràcter militar. 

L’anàlisi de la peça revela que es tracta d’un projectil esfèric de parets gruixudes i buit a l’interior, dissenyat originalment per ser omplert amb pólvora i metralla. Segons expliquen els experts, el mecanisme de càrrega d’aquest tipus d’armament s’activava mitjançant una espoleta que consistia en un tap de fusta equipat amb una metxa. 

Davant el perill potencial que suposava el projectil, els responsables de l’excavació van activar de manera immediata el protocol de seguretat estricte que està establert per a aquest tipus de troballes bèl·liques. Desplaçats d’urgència fins al jaciment del Pati de les Monges, efectius del TEDAX-NRBQ (Subdivisió de Desactivació d'Artefactes Explosius) dels Mossos d'Esquadra van procedir a la inspecció minuciosa de la peça. Ara els especialistes treballen per neutralitzar la càrrega explosiva interior sense haver de recórrer a la destrucció del projectil. Es busca prioritzar la conservació de la peça de ferro i preservar el seu indubtable interès patrimonial i històric.

Escenari científic
Més enllà de l’espectacularitat del moment, la troballa obre un escenari científic apassionant. La relació estratigràfica de l’objecte amb el terreny on es trobava i la tipologia dels materials que l’envoltaven permeten plantejar, com a hipòtesi provisional, que la bomba correspondria a la primera meitat del segle XVII. Amb aquesta cronologia a la mà, guanya molta força la possibilitat que el projectil estigui directament vinculat a la Guerra dels Segadors o a algun dels altres conflictes armats que van assolar la Seu d’Urgell durant aquest període històric tan convuls.

D'altra banda, segons Garrido, l’equip d’arqueòlegs ha concentrat els esforços d’aquesta campanya en l’estudi de l’espai obert que se situa a l’entorn dels antics forns terrissaires, unes estructures de gran valor que ja havien estat descobertes en intervencions anteriors. En aquesta àrea concreta del sector artesanal, s’han pogut documentar amb precisió diversos nivells d’ús i d’estrats que responen, molt probablement, a les tasques de neteja periòdica d’aquests forns.

Així, s'ha recuperat abundant material ceràmic. “Aquestes peces aporten informació de primera mà tant sobre el procés de producció terrissaire com sobre el dia a dia de l’activitat artesanal que va bategar en aquest sector de la ciutat fa segles”, va puntualitzar la directora de l'excavació.

A la vista
D'altra banda, l'Ajuntament treballa en un projecte ambiciós, de més de 200.000 euros, per al qual ja s’ha demanat finançament a l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat, per poder eliminar els murs opacs actuals que contenen aquest jaciment i substituir-los per un tancament de reixat