Els fargaires i l’administrador, els pastors que paraven per la zona, els treballadors de les carboneres, els que transitaven amunt i avall, una gernació de gent –un centenar i mig ben bo de persones només al voltant de la farga– es passava els mesos d’estiu, de juliol a octubre, per aquells dos mil metres d’alçada on se situa la farga del Madriu. Necessitaven pa i formatge, llard, vi per fer-ho baixar, i una mica de malvasia i aiguardent per passar el relent de les nits, així com estris domèstics, coses d’ús quotidià. De tot plegat s’abastien a la botiga que havia d’existir quasi necessàriament. Els arqueòlegs ho sospitaven –més que sospitar, ho esperaven, perquè així succeeix en altres fargues ja documentades–, però fins a aquesta campanya d’excavació, la tercera, que acaba dijous vinent, no havien tingut les evidències necessàries per explicar-ho. Això deia el coordinador del projecte, Olivier Codina. “Qualsevol cosa que necessitessin ho feien portar amb un traginer”, puntualitza.
També estan exhumant la que previsiblement va ser la primera casa que allotjava els treballadors de la indústria –aixecada pels volts del 1732, quan la farga va començar a funcionar. N’hi hauria una de posterior– i els dos forns de pa que hi funcionaven: un, de pedra; l’altre, amb maons de ceràmica. Cosa que els genera interrogants: d’on procedien? Com també es pregunten d’on va arribar la llosa amb què es tapaven totes les construccions del conjunt. Una hipòtesi plausible, que el material arribés des de la Seu d’Urgell, proposa Codina. Però per ara és només hipòtesi.
Un paisatge tan diferent
L’excavació parla de la farga, òbviament. Però parla també del paisatge, que en aquells anys en què estava activa, era diferent: el lloc ocupat ara pel dens arborat estava solcat aleshores per les carboneres i la vegetació que ara hi creix –rodorendre, tòxic per als animals– eren espais de pastura. “El més antic que hi ha per aquí és la farga, tota la resta, tot el que s’hi pot veure, té menys de cent anys”, especifica Codina.
La farga només estava en funcionament durant quatre mesos, des de juliol, quan es podien abastir de l’aigua del desgel, fins a les acaballes d’octubre, quan les condicions per treballar i viure-hi ja eren massa rigoroses: a l’hivern la zona pot quedar colgada sota dos metres de neu. A banda, els treballadors hi pujaven sols, sense la família: treballar, treballar i treballar, per guanyar-se uns bons calerons. En molts casos, vinguts de fora, obrers especialitzats i gremialitzats, sobretot de França. La farga (com la resta de les del país, que sí podien funcionar tot l’any, no obstant això). “Els treballadors venen a fer diners, que cada dissabte marxen cap a casa, després de descomptar-hi el que haurien consumit aquí. És una manera de tenir el personal ben enganxat”, explica l’arqueòleg. “I als obrers, per la feina, els pertoquen cada dia entre sis i dotze litres de vi”.
L’excavació parla també de tot el model econòmic del Principat, conclou Codina, d’uns temps en què Andorra no era terra d’emigrants com ho seria durant les últimes dècades del segle XIX i les primeres del XX, sinó un petit pol d’atracció.
Model representatiu
Aquestes tres campanyes realitzades han permès confirmar que la Farga del Madriu és un model representatiu de la transició de les fargues medievals (molines) cap a les primeres fargues a la catalana i, també, un exemple de l’evolució cap a les fargues modernes del segle XIX, recorden des del departament de Patrimoni Cultural. A més, les dades referents a l’obtenció i treball del ferro, l’aprofitament dels recursos i l’ocupació de la zona, indiquen que probablement l’activitat de la farga es podria remuntar a la baixa edat mitjana i restar operativa fins al segle XX. Encara, però, queda molt per conèixer.
Evidències de la primera casa de la farga i estudi de l’ampliació
L’any vinent l’equip científic que treballa al jaciment del Madriu s’endinsarà en la fase final d’interpretació, per a la qual queda preparat: enguany s’ha finalitzat l’excavació dels darrers àmbits de la Farga i s’han protegit les restes arqueològiques, s’han dut a terme els treballs de consolidació i restauració, entre altres, del baix forn, del taller, del canal i del cambrot. Durant aquesta setmana, fins dijous, els arqueòlegs se centren en els forns de pa, que també es restauraran en la pròxima campanya. Per la disposició de les estructures i troballes s’ha pogut confirmar que una de les cases de la farga va ser aixecada durant la fase d’ampliació de la fàbrica i d’implantació de la ferreria, datada de la fi del segle XVIII o inici del XIX, indiquen des del departament. A banda dels treballs arqueològics, dirigits per Abel Fortó, els especialistes en pedra seca –mestres especialitzats de l’ABPS, associació de constructors en pedra seca francesa, dirigint personal dels comuns d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany– han anat consolidant les diferents estructures: entre altres, el baix forn, el taller, el canal i el cambrot.
