El Govern ha presentat avui a la Casa de la Vall la candidatura transnacional, impulsada per Andorra, Espanya i França, a patrimoni mundial de la Unesco: Els testimonis materials de la construcció  de l’Estat dels Pirineus: el Coprincipat d’Andorra. La candidatura es registrarà a la seu de l’organisme de les Nacions Unides el proper dilluns i el dia 31 es farà efectiu el lliurament del memoràndum. Així culminarà un procés de set anys de treball conjunt entre els tres estats.
La decisió de presentar la candidatura aquest mes de gener es va prendre en el comitè de pilotatge (Copil) del juny del 2024 per donar temps a acabar totes les feines pendents, com una petita intervenció a Sant Miquel d’Engolasters o una remodelació més a fons, amb necessitat de projecte d’enginyeria inclòs a Sant Martí de la Cortinada.

El cap de Govern, Xavier Espot, ha destacat la rellevància de dur a terme l’acte a Casa de la Vall, “el cor de les nostres institucions”, tot posant en valor  la forma de govern d’Andorra “que ha travessat segles i segles” i caracteritzada “per l’entesa i l’equilibri”.

Cooperació
Espot ha afirmat que “amb la candidatura Andorra aspira a compartir una història que demostra que la cooperació pot ser una eina de govern, que la sobirania pot exercir-se de manera compartida i que la tradició i la modernitat no són conceptes oposats, sinó complementaris. Uns valors que davant les creixents tensions geopolítiques i la fragmentació internacional que vivim són més necessaris que mai”.

I és que al llarg de milers d’anys, la permanència de les institucions i l’adopció progressiva de les relacions polítiques materialitzades per aquests testimonis són la “pedra angular” sobre la qual se sustenta el valor universal del bé en sèrie transnacional. El castell de Foix, el conjunt catedralici de la Seu d’Urgell, la Casa de la Vall, les set esglésies i els dos jaciments arqueològics d’Andorra que conformen la candidatura il·lustren segons el dossier “una trajectòria única al món basada en el diàleg i en la paraula”. 

En relació amb el futur de la candidatura, el cap de Govern s'ha mostrat confiat que “la Unesco reconegui en aquesta candidatura un exemple de construcció nacional al cor dels Pirineus. Avui projectem Andorra al món”, ha reblat. El moment determinant per a la candidatura serà el proper estiu, quan membres de la Unesco faran una visita al país. La previsió és que la decisió es produeixi durant el 2027.

Els monuments presentats expliquen la preservació d’un petit territori dels Pirineus al llarg de la història pacífica escrita a tres mans, per dos coprínceps i les comunitats andorranes, que van culminar el 1993 amb l’adopció de la Constitució.
Uns aspectes que ha volgut destacar la ministra de Cultura, Mònica Bonell, en afirmar que “això que presentem a la Unesco són els testimonis materials d’una forma de govern excepcional: el Coprincipat. Un sistema únic al món, sense equivalent contemporani, que ha demostrat una continuïtat pràcticament ininterrompuda des de l’edat mitjana fins als nostres dies”.

La ministra ha opinat que “La inscripció a la Llista del Patrimoni Mundial comporta una responsabilitat compartida. No només de protecció i gestió dels béns, sinó també de transmissió dels valors que representen. Aquesta candidatura ens ofereix una oportunitat col·lectiva: la d’enfortir la cooperació institucional, de reforçar el sentiment de corresponsabilitat i de projectar internacionalment un model que posa el diàleg al centre”. Per Bonell, “la història pot ser el resultat de l’acord i del respecte mutu. Avui, la convivència és més necessària que mai”.

L’acte l'ha obert el síndic general, Carles Ensenyat, en una sala dels passos perduts plena amb presència de consellers generals, cònsols, representants del món cultural, els ambaixadors de França i Espanya i de l’Estat espanyol a la Unesco, Miquel Iceta. En declaracions posteriors, ha assenyalat la dimensió simbòlica i pedagògica de la candidatura: “És la reivindicació d’una història, una història de segles basada en el pacte, la negociació, el respecte i l’acord. En el món actual, ens recorda que molts conflictes tenen solució si hi ha voluntat de cedir i de dialogar”, ha afirmat, tot afegint la importància del moment de la signatura. “En un context en què sovint sembla que només preval la llei del més fort, Andorra demostra que no cal ser la més forta, potser sí la més intel·ligent i espavilada, però no necessàriament la més forta”. Per l’ambaixador francès a Andorra, Nicolas Eybalin, “el que proposem no és només un monument, sinó una relació històrica excepcional que dura quasi 750 anys”, en referència als Paratges de 1278 entre el Comte de Foix, les valls d’Andorra i el bisbat d’Urgell.

Andorra té cinc elements patrimonials reconeguts per la Unesco: la Vall del Madriu-Perafita-Claror; les festes del foc del solstici d’estiu als Pirineus, les Festes de l’Os dels Pirineus; la transhumància i l’art de la construcció de la pedra seca, coneixements i tècniques.