El 26 de gener de 1959 recalava a Sant Julià de Lòria John Redd Cuvillier, home nascut a
Nova Jersey el 1903 i fill d’una família arribada als Estats Units amb els pioners, assentada a la ciutat de Natchez, al Mississipí. A Andorra arribava, per establir-s’hi amb la seva esposa, Margarita Morante Fernández, nascuda a Alacant el 1933. Redd era una reconegut melòman amb amistats entre l’elit musical. La seva família, que pertanyia a l’elit novaiorquesa d’ascendència francòfona, acostumava a fer llargs viatges arreu d’Europa. Tots dos van viure la darrera part de la seva vida al país, un temps durant el qual van atresorar una important col·lecció de discos de pedra −uns 3.000− i vinils. A banda, un gruix important de partitures.
En 2008, el llegat Redd Morante va anar a parar a les mans del Comú lauredià, cedit pels hereus de la parella. Començaven així uns anys d’oblit als quals els cònsols lauredians acaben de posar fi (si més no, pel que fa a una part de la important fonoteca), cedint-la a la Biblioteca Nacional de Espanya. Tot i reconèixer-li l’interès, experts de diferents institucions −Arxiu i Biblioteca nacionals del país, ONCA, també especialistes d’alguns organismes catalans− s’ho havien mirat però finalment ningú no havia mostrat gaire interès per quedar-se’l. “Ho hem intentat en molts organismes i institucions, hem fet mil trucades, però no havíem trobat fins ara ningú que hi mostrés interès”, detallava ahir la cònsol menor, Mireia Codina, després de la signatura de la cessió. Que no és de la totalitat dels ingents fons (es calculen uns 30.000 documents) sinó d’un deu per cent aproximadament. La part més antiga, aquests enregistraments que daten del segle XIX i principis del XX. Però a la Biblioteca Nacional del país veí l’han rebut com mannà del cel. Aquesta mateixa setmana, coincidint aproximadament amb el viatge dels cònsols per formalitzar la donació, venien a recollir el material. I a la seu madrilenya de la institució, Codina i Josep Majoral, el cònsol major, van poder examinar tant les dependències que li consagraran com l’equip tècnic que es posarà mans a l’obra en la catalogació i tractament del material. La institució, recorden des de Sant Julià en la nota de premsa en què es comunica la cessió, és la més important per a la conservació del patrimoni històric de l’estat veí: ha assumit la totalitat de les despeses del transport. Davant la importància d’aquest patrimoni, el Comú va haver de sol·licitar el vistiplau del Consell Assessor del Patrimoni Cultural perquè pogués sortir del país, puntualitzen.
Un periple poc digne
Satisfeta es mostrava Codina amb el destí trobat per a la col·lecció, que s’havien trobat emmagatzemada en dependències del Comú, sense cap destí més que ocupar un espai. Primer la col·lecció es va guardar al magatzem de la deixalleria comunal. Més tard, quan l’equipament va quedar fora d’ús, es va traslladar a casa comuna i es va conservar a l’Arxiu Comunal. Periple que, d’alguna manera, van considerar poc digne.
Això sí, en mans del Comú encara queda un bon gruix de la col·lecció, tots els enregistraments en vinil. Música clàssica bàsicament. Així que la cònsol menor aprofita per cridar l’atenció dels aficionats i col·leccionistes.
