Una coincidència “sospitosa”

El conveni amb National Geographic neguiteja el productor d’‘Andorra salvatge’.

Explicar en imatges una història fins ara “secreta” –la de la flora i la fauna d’Andorra, al llarg de les quatre estacions– i fer-la arribar als seguidors de National Geographic de tot el món a través dels canals de televisió, la revista i les xarxes socials del gegant nord-americà de l’exploració i la divulgació. I tot això, per compte d’Andorra Turisme, a través del conveni amb Disney renovat dimarts i que s’enfila fins als 650.000 euros anuals. Una idea tan sensacional que va ser ahir una de les notícies més llegides a l’edició digital del BonDia.

Però no és precisament d’aquesta opinió el veterinari i fotògraf Jordi Tena, que juntament amb Xavier Balmés fa dos anys que intenten aixecar un documental que s’assembla “sospitosament”, diu Tena, al projecte avançat ahir per la ministra de Turisme, Verònica Canals: “El que veig és que des de fa dos anys que és de domini públic que ens havíem embarcat en Andorra Salvatge”, diu Tena. Com a mínim, insisteix, des que el març passat van firmar amb el ministeri de Medi Ambient un conveni de col·laboració en què, a banda del permís per rodar, els van facilitar suport tècnic i logístic: “Fins i tot ens van assignar dos banders per ajudar-nos en el treball de camp”.

No és Medi Ambient l’únic departament del Govern que s’ha involucrat en Andorra salvatge: Cultura li va aprovar una subvenció de 1.200 euros, i al novembre es va endur el segon premi del concurs d’iniciatives ambientals convocat per Andorra Sostenible i dotat amb 1.000 euros. També s’hi ha involucrat la Fundació Julià Reig.

I què pretén ser, Andorra salvatge? Doncs un documental d’entre 40 i 50 minuts que retratarà al seu hàbitat natural, “sense trampa ni cartró”, la fauna autòctona. Tena calcula que hi desfilaran una trentena llarga d’espècies, entre les quals no hi faltaran les protegides, des del gall fer fins al trencalòs. El projecte va arrencar fa cinc anys, tot i que no va ser fins al març, arran del conveni amb Medi Ambient, que va agafar velocitat de creuer, i l’objectiu és tenir-lo llest a principis del 2022. S’assembla això a les pastilles estacionals d’un minut de durada que prepara National Geographic? I n’hi ha prou perquè les similituds siguin, com creu Tena, “sospitoses”?