Un dia per no oblidar. Millor dit, dels que no es poden oblidar: aquell fatídic dilluns de novembre del 1982, quan els veïns de Pont de Bar van comprovar, amb la llum del dia, que el seu poble ja no existia. “L’aigua havia pujat molt amunt i al poble no hi havia ni llum ni telèfon. Tenien el convenciment que allí, en el lloc més alt del nucli, estaven segurs, però a la primera llum del dia van treure el cap per la finestra i van veure que part de la muntanya que tenien davant havia baixat, emportant-se cases pel davant”. És el testimoni de l’aleshores alcalde, Ramon Noguera. “Vam salvar la vida de miracle, però havíem de marxar del poble”. Forma part de la memòria coral que recull Aiguat! 1982-2022. Quaranta anys de les inundacions a la comarca de la Seu i Andorra, reedició ampliada del llibre que Salòria acaba de posar al carrer. Dijous passat es presentava a Sant Domènec (davant una sala plena) i el 13 de desembre l’acte es repetirà a Andorra. 

Onze famílies van quedar afectades per la destrucció que l’aigua, i sobretot les esllavissades, van generar a Pont de Bar. El pont medieval, aquell que també va veure desaparèixer l’emblemàtic bisbe Ermengol arrossegat pel cabal del riu durant les obres de construcció, va quedar pràcticament derruït, la carretera general es va esbocinar i a les cases del poble van aparèixer algunes esquerdes molt importants. Una jornada infausta que ha quedat en la memòria col·lectiva i per a la qual alguns continuen buscant una explicació. Potser d’aquí l’èxit de les jornades sobre el terreny que, organitzades per l’Espai Ermengol, ha encapçalat el meteoròleg Albert de Gràcia. 

Esllavissada
El poble s’assentava sobre argiles i calcàries molt fracturades que van facilitar la infiltració de l’aigua. Després, les terres es van precipitar en una esllavissada muntanya avall, destrossant la carretera i anant a parar al Segre. La força de les aigües acabaria per estroncar el mur format pel material de l’esllavissada i restes i cabal es van precipitar aigües avall i fora del curs del riu, anegant-ho tot. 

Tornant al volum, recorda la reconstrucció que, a partir del dia següent als aiguats, es va posar en marxa i que ha configurat la Seu d’Urgell i comarca actuals. Començant per Pont de Bar: “Tornar a començar no va ser gens fàcil”, recordava l’alcalde ja fa una dècada, amb motiu de la primera edició d’Aiguat! “Tothom es va espavilar com va poder. Tres famílies vam anar als Banys de Sant Vicenç. El propietari, l’Antonio Pal, ens va donar unes claus i ens va dir que ens hi quedéssim el temps que ens fes falta. Vam passar  l’hivern allí, però a la primavera vam haver de trobar nova casa, fins a tornar al nou  poble”. 

“Feia plorar”
Francisco Ruíz, cap de la duana de Farga de Moles, és una altra de les veus recollides: “La carretera que uneix la Seu amb Andorra havia desaparegut, el riu se l’havia engolit. A la Borda Cortingles va quedar tallada sis metres en vertical just al lloc on hi havia un canvi de rasant, fet que va provocar la mort de l’alcalde de Valls de Valira, Josep Mas, quan es dirigia a la seva borda”.

D’altres relaten com van salvar la vida. Àlvar Navas, amb la seva muller i tres veïns, es van enfilar al teulat de la granja, a Montferrer: “Ens havíem situat a l’habitatge, al primer pis de l’edifici. Aleshores ens adonàrem que, en el moment que caigués la nau del costat, que rebia tota la força del corrent del riu, cauria també l’habitatge. Vam pujar a la teulada del cobert i allà se’ns plantejà un nou dilema: els porcs de la nau de sota s’enfilaven per l’escala cap al lloc on érem nosaltres. Era la vida dels porcs o la nostra i començàrem a llençar-los a l’aigua, tal com anaven arribant”.

Una trentena de testimonis, tres-centes fotografies i un record a les víctimes

Una llarga trentena de testimonis, tres centenars de fotografies i una intenció: recordar els fets, reflexionar-hi perquè no es repeteixin i homenatjar aquells que hi van perdre la vida. Josep Mas Areny, alcalde de Valls del Valira, era arrossegat pel riu quan pujava per la carretera de la Seu a Andorra en direcció a la Borda Blanca per ajudar a munyir. A la llista de víctimes mortals hi ha també Amadeu Rossell Ubach, que va sacrificar la vida intentant evitar l’accident de gas a la Massana; Xènia Armengol Domènech, Òscar Armengol Domènech, Josep Armengol Egea, Elena Domènech Perarnau, Michel Ducos, Patrícia Ducos Castellví, Meritxell Flogny Viusà, Francesc Joval Balletbó, Maria Lluïsa Piedrafita Manzana, Cristina Vallmitjana Piedrafita i Núria Viusà Galí. A Ponts, va caure al Segre Joan Malé Montferrer, nascut a Oliana, segons els recorda el pròleg del volum, impulsat per Joan Ganyet i Ramon Ganyet, Eron Estany i Jordi Mas, fill del batlle alturgellenc arrossegat per la força de les aigües. Del record d’aquells dies, i l’esforç reconstructor, en surt un convenciment, asseguren, el de “la profunda relació entre la Seu i Andorra”.