Si se’ls menja la impaciència i ho volen saber tot i abans que ningú de La Bíblia andorrana, el patracol, amb què Albert Villaró es va endur l’última edició del premi Prudenci Bertrana i que no arribarà a les llibreries fins al 25 de novembre, han tingut sort. Molta sort: el pare de Boix el Vidu estrena demà les Converses literàries que s’ha tret de la màniga Francesc Guillén, l’ànima del Molí dels Fanals, en una proposta que, d’acord, potser no és revolucionària -el Centre de la Cultura Catalana ho va intentar en un format pelet més humil: la cosa sembla en stand by- però que té tots els ingredients per sobreviure més enllà del número 0: amb l’excusa d’un vinet -posem que el Virtus, una de les marques de la casa- i unes tapes d’ibèric, es tracta de fer-la petar amb dos autors que es prestaran al joc de la distància curta i que en aquest primer round seran Villaró, òbviament, i el lleidatà Juan Cal, el seu pare periodístic -va ser ell qui li va obrir les portes del columnisme fitxant-lo per al diari Segre, el 1989- i autor novell d’una novel·la, El exilio de Mona Lisa (Milenio) que reconstrueix la supervivència dels exiliats republicans al Montauban del 1940. Novel·la, per cert, a la qual Villaró no va estalviar elogis. Diu Guillén que es tracta d’una dèria personal, aquesta de maridar tastets i literatura,i que la seva intenció és que la cosa tingui continuïtat: la llàstima és que no va concretar ni la periodicitat ni el cartell, potser perquè primer cal comprovar com respon el personal. Villaró, de la seva banda, es va mostrar entusiasmat davant l’oportunitat d’escapar per un dia dels camins suadíssims, va dir, de la presentació reglamentària -tot i que La Bíblia andorrana la tindrà, no ho dubtin- “perquè trenca els esquemes habituals, de vegades molt rígids, dels actes literaris convencionals, inclosos els clubs de lectura”, i permet a més el contacte directe amb el lector, “detall aquest importantíssim per a algú que es dedica a un ofici tan solitari com ho és l’escriptura”. Ja ho saben: la cita és demà, i ja poden esmolar l’eina: ¿qui pela, per què, on i com el pobre banquer nostrat que és el punt de partida de La Bíblia andorrana? ¿Per què ara, precisament ara, el Vaticà pretén activar la Conjectura Valdambrini i substuitir el Copríncep episcopal pel rei d’Espanya? I sobretot, sobretot, ¿com s’ho fa, perquè cada vegada que publica novel·la, la realitat vingui a fer-li gratis et amore la campanya promocional?
