L’arxiprestal de Sant Esteve fa anys, seixanta, i ho celebra amb un farcit programa d’activitats que arrenquen dijous amb la inauguració d’una exposició que sota el lema La comunitat creix. El temple s’expandeix, 1962-2022, repassa l’evolució i les successives transformacions que ha experimentat el temple al llarg de la història, des dels orígens romànics (l’absis avui lateral és del segle XII) fins a la gran reforma que es va inaugurar el 30 de desembre del 1962. Li seguiran una vetllada lírica, Tots som pelegrins, amb el Trio Pirene i un programa que inclou música d’Ignacio Ribas, l’organista titular de Sant Esteve, i lectura del poema Pelegrí de Meritxell, d’Esteve Albert (26 de novembre), i un concert d’orgue a càrrec d’Aaron Ribas (30 de desembre). L’epicentre dels actes religiosos tindrà lloc el dia de Sant Esteve, patró de la parròquia, amb una missa d’acció de gràcies que presidirà l’arquebisbe Joan-Enric Vives.
El temple actual és fruit d’un encàrrec de mossèn Lluís Pujol, aleshores arxipreste de les Valls, que el 1959 li va encarregar a l’arquitecte català Josep Brugal que en projectés la reforma i ampliació. Brugal s’ho va prendre al peu de la lletra i li va canviar totalment l’aspecte: a banda d’obrir la portalada monumental que avui fa d’entrada principal per la plaça Benlloch, en va modificar l’orientació. La capçalera original del segle XII mirava cap a l’est, pel costat de la rambla Molines; el nou temple mira cap a la plaça del Poble. Les obres, a càrrec dels germans Cervós, van començar el 9 de maig del 1960, el 18 de juny el bisbe Iglesias Navarri hi va posar la primera pedra, i la consagració de l’altar major i la benedicció es van fer coincidir amb la inauguració, dos anys després.
