Es diu Valeria Syniuk, tenia 65 anys i en aquest estat catatònic que veuen aquí al costat es va quedar la nit del 24 d'abril del 2025, quan un míssil rus va impactar contra l'edifici del davant mentre ella dormia. Som a Kíev, sí, al tercer any de la guerra. I podria haver sigut pitjor, sí: alguns dels seus veïns no ho van poder explicar. Però l'estampa de Valeria amb la roba d'estar per casa a pedaços, plena de sang i calçada amb les primeres botes que devia trobar en el moment de sortir pitant del dormitori ens recorda com és d'extremadament fàcil la normalitat que donem per descomptada. Perquè Valeria no és una estranya que viu en un remot poble palestí o en una exòtica favela. Només cal veure-la: podria ser la nostra mare, la nostra germana gran.
És probablement aquesta intimitat, la facilitat amb què ens reconeixem, la força d'aquesta imatge –la tenen aquí al costat– que firma el fotògraf ucraïnès Evgeniy Maloletka, i que s'ha endut el premi World Press Photo 2025 en categoria individual Europa. En parlem perquè serà una de les 147 fotografies que entre el 10 i el 30 de juny recalaran a l'hotel Pol de Sant Julià, en la primera ocasió que aquest prestigiós concurs desfila en terra andosina i en la que sense dubte serà, augura el comissari, Pere Moles, la més important exposició que veurem aquest any al nostre país: "Una finestra oberta al món, ara també des de Sant Julià". De fotografia, segur que sí, ni que sigui perquè la competència és escassíssima. Diríem que nul·la si Pancho Saula no mantingués encesa la fama des del miracle que és la galeria Alta.
Però el World Press Photo és una altra cosa: estem parlant d'un veteraníssim concurs de fotoperiodisme i fotografia documental –es va crear el 1955 als Països Baixos– en què aquesta edició han participat 57.376 fotografies i 3.747 fotògrafs de 141 països. Cap d'andosí, per cert, quina oportunitat perduda. Tampoc no hi haurà, com era la intenció inicial, una secció consagrada als nostres fotoperiodistes, i la participació local es limitarà, augura Moles, a una taula rodona. Més que lamentar-nos, podria ser l'ocasió per ressuscitar Mira'm, aquella estupenda i efímera iniciativa que entre el 2000 i el 2004 va reunir en una exposició i el reglamentari catàleg una selecció del millor fotoperodisme nostrat.
Que World Press Photo recali a l'hotel Pol és gairebé un miracle. Perquè no ha sigut possible fins a la tercera –ho recordava el president de l'Associació dels Professionals de la Comunicació, Marc Segalés, que col·labora en l'exposició– i perquè Sant Julià, i amb ella Andorra, s'ha colat en un selecte grup de seixanta ciutats de tot el món per on l'exposició anirà itinerant. De fet, el periple va arrencar el 24 d'abril a Amasterdam i conclourà el gener de l'any que ve a Salvador (Brasil). Entremig desfilarà per Rio de Janeiro, Roma, Berlins, Sidney, Viena, Edimburg i Barcelona, on no es podrà veure fins al novembre. Aquesta és la lliga on juga Sant Julià aquesta edició del World Press Photo. Ja veurem si n'hi ha més, pensin que el pressupost puja als 45.000 euros –ha sigut fonamental el patrocini de Reig Fundació i la implicació tant del ministeri de Cultura com del Comú lauredià– però de moment ja hi hem posat la poteta.
Pel que fa a l'exposició, el centenar i mig de fotografies que penjaran a l'hotel Pol repassen, expliquen i interpreten els principals esdeveniments del 2025, amb paper destacat per als conflictes globals, la crisi climàtica i les lluites socials, i es completa amb un homenatge als 129 fotoperiodistes morts l'any passat al peu de l'objectiu a càrrec d'Amics del Disseny.
