Una història de fe i perdó

Els 800 anys de la troballa de la Mare de Déu de Canòlich han ins-pirat ‘Tirites’, el curt en honor de la patrona laurediana estrenat ahir.

Qui ho hauria dit que la màgia d’una llegenda arribaria a arreglar els problemes d’una família de tres generacions... Així és com ha volgut enfocar el curtmetratge Tirites, la filmació del qual ha tingut lloc a Sant Julià de Lòria, Alberto Sánchez Muñoz, el director, juntament amb el coordinador, Alex Molina. 

La producció, estrenada ahir als cinemes Illa Carlemany, ha servit de cloenda d’un mes de maig on el focus d’interès no ha estat cap altre que la celebració dels 800 anys de la trobada de la patrona laurediana. Un curtmetratge que, com molt bé defineix el seu director, “il·lustra els conflictes entre un pare i un fill”. 

Tirites és una història de 20 minuts de durada que té com a protagonistes el Carles, un home en plena crisi dels 40; el seu pare, el Pere, un fuster veterà; i el seu fill, en Nil. I és en la figura d’aquest últim en qui recau el poder místic de la història, emparada en la llegenda de la troballa de la Verge de Canòlich.

“L’espai on  hem post més èmfasi ha sigut el taller de l’avi Pere, ja que allà és on es dona un moment molt maco quan rep el Nil, el seu net, i li explica la llegenda com si fos un conte”, comentava l’Alberto. De fet, la relació entre avi i net és molt propera, però el Nil no pot dir el mateix del seu pare, que ni tan sols passa temps jugant amb ell.

Un bonic relat que transcorre entre tres escenaris diferents (tots de la parròquia laurediana): la rectoria de Sant Julià de Lòria, la fusteria la Borda i per últim, l’església de Canòlich. Aquest darrer indret és fonamental en la trama, ja que es presenta “com un espai màgic on el Nil acudeix per veure si l’ocell de  colors de la llegenda l’ajuda a millorar  i a reanimar la relació amb el seu pare”, detalla el director.

Així, la vida del Carles ens la descriu l’Alberto “com la d’una persona molt ocupada que no ha sabut perdonar certs aspectes al seu pare, el Pere, que tampoc va saber canalitzar bé les emocions amb ell”. És per aquesta raó que el Carles replica la mateixa actitud i els mateixos errors amb el seu fill, en Nil, “la víctima d’unes conseqüències que ell mateix no sap com explicar”. 

Val a dir que la trama es resol d’una manera entranyable, amb un perdó comú i amb la reflexió que un pare intenta educar el seu fill de la millor manera que sap, encara que aquesta no sigui sempre la forma més adient.

A més a més, el curtmetratge resulta particularment interessant pel fet d’haver-se modernitzat la versió de la llegenda, una idea que, ens revela l’Alberto, va venir a partir d’una conversa amb mossèn Pepe Chisvert, que li va demanar que li afegís “un element més contemporani a la història”.

La filmació també ha servit per promoure el patrimoni cultural i la tradició del país d’una manera “atractiva i didàctica”, per tal que pugui arribar a les noves generacions.