Vostès perquè són molt joves, però hi va haver un temps, posem que fins al 2010, que les novetats editorials d’aquest país nostre es podien comptar al llarg de l’any amb els dits de les mans, i sovint en sobrava algun. Hi havia els noms reconsagrats –Morell i Salvadó–, els joves –posem que parlo de Villaró, de Gibert i de Colom– i entremig, Peruga, que feia de pont entre les dues generacions. Poca cosa més, perquè eren els anys del silenci literari de Dalleres. Allò va començar a canviar cap a finals del decenni, contra pronòstic, per motius que encara ningú no s’ha molestat a escatir, i potser hi va tenir alguna cosa a veure la revista Portella, que va exercir de catalitzador d’una novíssima fornada d’autors, molts dels quals són els que avui tallen el bacallà a les nostres lletres. El paper de Portella com a galvanitzador d’aquesta generació que avui frega el mig segle també caldrà estudiar-lo algun dia, però aquesta és una altra història.

Tot el que precedeix és per contextualitzar l’abundància actual, que als més veterans ens obliga a fregar-nos els ulls d’incredulitat i que ja no hem de considerar flor d’un dia, una feliç però efímera coincidència. Cada inici de curs ens trobem amb un panorama igualment prometedor: una vintena llarga de novetats d’autors locals que toquen a més totes les tecles, des del relat fins a la novel·la, passant per la poesia i l’assaig. El mateix passarà per Sant Jordi, s’hi poden jugar un peix. Una altra part de la culpa cal engiponar-la a l’edat d’or editorial en què ens hem acostumat a viure, com si fos el més normal del món que coincidissin en el temps segells tan constants i prolífics com Anem, Medusa, Trotalibros, Llamps i Trons, Editorial Andorra i Marinada. Tots ells, excepte Trotalibros, especialment compromesos amb el llibre i amb l’autor de proximitat. Això és normal avui; fa tan sols un decenni era senzillament inimaginable.

Exagerem? D’aquí en endavant repassem les novetats del curs que arrenca divendres a la fira del llibre del Pirineu, a Organyà, i que continuarà el 18 de setembre a la Setmana del llibre en català de Barcelona. Comencem per la distància curta, que no direm que sigui patrimoni de Medusa però que és una de les dèries del segell. La notícia és el retorn d’Iñaki Rubio a la narrativa breu, on es va començar a forjar l’autor de Morts, qui us ha mort? i de Pau de Gòsol. Son 23 relats agrupats temàticament en tres blocs –El membre fantasma, Estampes i Interferències– que segons l’editor “transiten entre el conte clàssic, la miniatura literària i l’estranyesa contemporània”. Comparteix gènere, però poca cosa més, amb Vampirs, prometedor volum col·lectiu on una desena d’autors –entre els aquals, Txema Díaz-Torrent. Laura Casanovas, Laura Tomàs, Alan Ward, Eva Arasa i David Gálvez– exploren la vigència literària del mite que Bram Stoker va elevar als altars del cànon, amb un regalet marca de la casa: La xucladora, de Joaquim Ruyra, el primer relat vampíric de la literatura catalana.

La novel·la és, només faltaria, el gènere més abundant. Amb uns quants debuts: l’encampadana Susanna Ginesta, amb Avui per tu, demà per mi (Anem), un viatge exterior (als fiords noreucs) i també interior (de la mà de l’amiga malalta) que emprèn la protagonista, Gina. En aquesta mateixa línia d’autoconeixement, Elvira Nadal explora el dol, l’estigma i la fragilitat humana, també la possibilitat de reconstruir-se i tornar a començar, a Tocats de l’ala (Anem), a partir de l’experiència del Jofre, internat en un centre psiaquiàtric després de perdre l’esposa i baixar als inferns del dolor i de l’alcohol. 

Més novel·les, ara em regust internacional, com és reglamentari a Trotalibros: Los intrusos, de la irlandesa  Dorothy Macardle, amb què l’editor, Jan Arimany, s’atreveix per primera vegada amb la novel·la de terror, amb fantasma a dintre, per demostrar que la novel·la de gènere “pot ser a la vegada elegant, commovedora i pertobradora”. L’acompanyen Una vida, de Guy de Maupassant, sobre una dona, Jeanne, que veu com es van frustrant, una a una, totes les il·lusions de joventut: “La millor novel·la francesa des de Els miserables”, en va dir Tolstoi. La tercera proposta de Trotalibros (però no l’última) son dues novel·les curtes de Víctor Català, ja saben que Arimany hi té una debilitat: Dramas rurales, que a dret a llei hauríem pogut posar a l’apartat de narrativa breu, i La infanticida. Totes dues, per primera vegada, en castellà d’avui. I per fer-los venir salivera, aqui va en rigorosa primícia la novetat de Trotalibros per al novembre: Escenarios, de Toni Sala, l’unic autor viu que Arimanys ha inclòs (fins ara) al seu catàleg: no és casualitat que el consideri el millor aurtor català viu. Doncs de nou ell, convertit en apòstol de la seva fe, el tradeuix per primera vageda al castellà. 

Per tancar el bloc, deixem aquí constància de les reedicions dels debuts de Maria Cucurull (Coca masegada) i de Pol Bartolomé (La font dels diamants). Es van esgotar per Sant Jordi i Llamps i trons els torna a posar en circulació: el primer, un thriller polític andorraníssim, amb corrupció a dojo i personatges que si s’hi paren a pensar, potser els recordin algun conegut; el segon, l’evocació en clau d’aventura d’un món rural que s’esllangueix sense remei.

Poesia i assaig
L’altra gran font de novetats és paradoxalment la poesia, fins no fa gaire un desert entre nosaltres. I gràcies a Marinada. Segur que hi té molt a veure que l’editor, Joan Ramon Marina, sigui poeta en exercici, però el cas és que les tres novetats emparaulades del curs vindran en vers: Poemes i cançons, que recull les lletres del pimer disc de la cantant, Rellotge de paret; Feix de paraules, del prolífic Juli Fernández, a quatre mans amb Maria José Guerreiro i en edició bilingüe català-portugès, i Ample mètric, poemari amorós del vallesà Aaron de Balmar. I hem reservat per al final el retorn d’Eva Arasa a la poesia, el gènere en què va debutar i en què, diguem-ho tot, Arasa desplega tota la seva potència. Haurem d’esperar a Sant Jordi, que és quan Editorial Andorra té previst publicar Amort. Té molt d’experiment literari perquè alternarà poemes d’Arasa amb els del poeta i narador vallesà Emili Bella, i s’allunya del to marcadament reflexiu i elegíac de Les oliveres i altres paisatges perduts. Els poemes d’Amort, títol provisional, parlen del desig, de l’atracció, del desamor, de la memòria i de la pèrdua, amb un punt d’erotisme i d’humor grotesc, diu. Ara segur que els n’han entrat ganes, segur, però recordin que hauran d’esperar fins a Sant Jordi. Això, o acostar-se el 12 de setembre al Festamariu, on Arasa recitarà un tastet de la seva obra poètica.

I acabem amb assaig, que –ja els ho havíem dit– també arriba aquest curs  carregat de novetats. La primera de totes, La barberia del Negus (Anem), oportunament subtitulada L’Andorra del síndic Francesc Escudé i que firma Bru Noya, periodista del Bondia. Hi relata uns anys clau, del 1966 al 1972, per a la història del país, amb el boom econòmic, l’andorranització, la CASS i l’STA, del dret a vot de les dones o de nous serveis en telecomunicacions i de la clínica Meritxell. Una època, diu l’autor, “poc explicada en els llibres i un relat a mig camí entre la memòria i la història”.

L’altre esdeveniment del trimestre serà Andorra a la II Guerra Mundial (Aloma), amb què l’historiador Pau Chica clausura el cicle que va començar tres anys enrere a Andorra i la Guerra Civil espanyola. El patracol definitiu sobre la matèria es publicarà al novembre. I acabem amb dues novetats més d’Anem: El Principat d’Andorra i els bisbes d’Urgell al segle XIX, on Nemesi Marquès posarà llum a uns anys decisius per a la preservació de la sobirania andorrana, des de la Revolució francesa fins a la Restauració borbònica, les revolucions burgeses i les guerres carlines. L’altra és Llums del Gran Nord, en què l’explorador Carles Gel, èmul de Nansenn, Scott i Shackleton, repassa les seves peripècies àrtiques des que va quedar enganxat pel pol.