Els meus amics de la llibreria La Trenca bufaran al desembre les espelmes del 5è aniversari al nou local de Príncep Benlloch. Exactament, als baixos del número 65, on fins fa uns anys hi havia estat el Ponte de Lima, un clàssic del tapeo capitalí. De fet, compten d'obrir de cara a l'estiu, diu la llibretera Haydée Vila, perquè el trasllat no coincideixi amb la marabunta de Sant Jordi. El nou local promet: la superfície quadruplica la de la seu actual a plaça Rebés. Hi haurà cafeteria, irrenunciable per a Vila, però aquesta vegada integrada a la llibreria. Les lleixes s'estendran per les dues ales i el cos central i colonitzaran tots els murs excepte el de les estupendes vidrieres de colors heretades del Ponte de Lima i que s'ha decidit conservar –com la barra del bar, d'altra banda– i els finestrons que s'obren a una breu terrassa sobre l'Estadi Nacional. La vocació serà la mateixa: ficció i poesia, humanitats i literatura de viatges, amb atenció especial al llibre andosí i pirinenc, un espai específic per a l'infantil i el juvenil, novel·la gràfica, quiosc i llibre de vell, que es pretén reforçar donant-hi cabuda a bona part dels fons que fins ara s'havien de quedar al magatzem per qüestions d'espai. I activitats, moltes activitats al voltant del llibre, més encara que avui: cicles, club de lectura, recitals –també es muda el piano de mitja cua– i naturalment presentacions.
 
D'acord, la nova Trenca marxa del rovell de l'ou –va tancar la cafeteria, i sols no s'hi podien quedar– i se'n va a la perifèria. Però això és sobre el paper, perquè la ubicació actual a plaça Rebés és enganyosament cèntrica i sobretot, sobretot, perquè si vols anar a remenar llibres, no et ve de cent metres ni de dos-cents: que li ho si no diguin al meu amic Frédéric de la Moby Dick, amagat a l'Alzinaret i on sempre et topes alguna ànima bessona. Menys encara si tens la promesa d'una cafeteria acollidora on deixar passar el temps: penso en la de Laie de Pau Claris, no cal gaire més. Bé, sí que cal: que obrin també el dissabte, així els desvagats podrem somiar que estem a Hatchards, a Shakespeare & Company, a Jousseaume o, en fi, a la Finestres, que la tenim més a la vora i no està gens malament. Si en volen més, busquin-les a Librerías, de Jorge Carrión.

En qualsevol cas, és una petita victòria que La Trenca no tanqui, sinó que es mudi, i que ho faci a més amb renovada ambició i amb la convicció –pelet optimista, d'acord– que hi ha prou lectors en aquest país nostre per mantenir el negoci de vendre llibres en temps d'Amazon. És en aquest precís moment quan venen a la memòria les llibreries que hem anat tancant els últims anys, des de la casa del Llibre, a Fiter i Rossell, a la Llibreria Francesa, que ens va deixar el juny del 2024 amb una generositat inaudita: recordin les taules amb llibres take away que el meu amic Jean deixava al carrer els últims dies perquè els habituals s'enduguessin a casa un pessic de la llibreria. Entremig vam haver d'assistir al rèquiem per la Caballlé, sens dubte la més singular que sobrevivia entre nosaltres i que segons com et permetia imaginar que estaves a la Cervantes, l'avantsala del paradís, i no és casualitat que fos al sòtan que Ruiz Zafón hi ubiqués el cementiri dels llibres perduts. Per no parlar de La Puça, que els últims anys va peregrinar del centre històric a Prada Ramon, i d'aquí al cap  del Carrer, però que nosaltres sempre recordarem a ca la Conxita, amb el soler i el cap de casa, la butaqueta vermella de setí gastadíssim i aquell terra de fusta que cruixia com una fragata de Sa Graciosa Magestat. I perquè no vam conèixer la llibreria Eureka on el meu amic Àngel havia rebut Vargas Llosa, García Márquez i deia que  també Cortázar, encara que David Gálvez no ho té gaire clar.

Tot això és el que promet la nova Trenca de Príncep Benlloch. Força i honor.