Escèptiques o més aviat mal informades, hi ha veus que es planyen que “aquí no s’hi fa res”, culturalment parlant, afirmació que es fa estranya a la vista, sense anar més lluny, de la programació semestral que acaba de presentar l’Ajuntament de la Seu d’Urgell: mig centenar de propostes, una seixantena de dates al calendari, amb l’inefable Albert Pla com a cap de cartell indiscutible, d’aquí al juny. Això faria un ritme d’una activitat cada tres dies. L’agenda inclou ja iniciatives del Cineclub de la Seu i l’Escola de Teatre (que acaba d’estrenar sala, L’Única, i que tornarà amb les funcions al parc, ni més ni menys que amb Aristòfanes), però aquí falten encara totes les iniciatives que surten d’associacions, col·lectius com l’IEAU o entitats privades, com la sempre carregada agenda d’El Refugi. Vist així, pot mantenir algú que aquí no s’hi faci res?

Diatribes a banda, Albert Pla, dèiem, encapçala aquesta programació semestral cosida pels tècnics municipals. Però el públic haurà d’esperar encara fins al 26 d’abril (Sant Domènec). Abans hi haurà més música: l’homenatge a Nat King Cole de l’Anthus Quintet (22 març); l’espectacle De cançó catalana (16 de març), amb Eva Sauret i l’andorrà Kick Barroc,  o l’espectacle a cavall entre música i humor de Quin Xou. Una altra de les propostes amb ganxo és el concert que promou l’emissora iCat, amb parelles improbables, en aquest cas La Ludwig Band, que acaba de passar per la Massana, i Alidé Sans (19 d’abril). Per arrodonir-ho, els concerts orquestrats des de l’Escola Municipal de Música, incloent-hi el Balla’m poesia, cita que es va estrenar l’any passat per Sant Jordi i enguany repeteix. També el folk té un lloc destacat, començant amb el duet de Liv Hallum (acordió) i Ivan Garriga (violí), ja divendres vinent, seguint amb La Sonsoni (16 de febrer) i completant amb La Viu Viu (9 de març). I el jazz: Manel Fortià Trio es farà present el 23 de febrer, per presentar àlbum: Despertar. 

L’apartat escènic també arriba nutritiu, amb M’esperaràs?, text de Carles Alberola, ja per al dia 1 de febrer. Abans, però, Improchef, de La Inestable Ceretana (28 de gener, a La Salle) o, en clau infantil, Rigoberta i el Windigo, de Kali Teatre (27 de gener) i al febrer, Mentida podrida, de Cal Teatre. Novament per a adults, el 14 de març Marta Fons pujarà a l’escenari del Teatre Guiu per interpretar De perras y criadas, de Félix Herzog, i el mateix espai servirà de marc, el 9 de maig, per a la interpretació d’El Ring, una mena de combat poètic entre Gabriel Ferrater i Salvador Espriu interpretat per Jaume Madaula i Dafnis Balduz. En clau de dansa, Bruixes, amb Maother Dansa.

Hi haurà dansa i la sala La Cuina acollirà les preceptives exposicions, entre les quals Natura sentida, d’Isabel Vila, o la col·lectiva Homo Pirinensis. 
La primera cita en aquest espai serà, no obstant això, l’exposició Testimonis de la Seu, comissariada per Toni Fernández, i que s’inaugurarà el pròxim 3 de febrer en el marc d’una jornada sobre patrimoni etnogràfic que se celebrarà a la Immaculada. 

L’agenda cultural és fruit d’un aprofitament dels recursos econòmics, sempre millorables, i de l’adaptació als espais existents, confessaven Galindo i Campillo. En quina mesura canviaria la programació amb l’anhelat teatre-auditori  ben equipat? De manera radical, concorden els tècnics, perquè són els espais els que condicionen les propostes. Això sí, puntualitzen, “la filosofia continuaria sent la mateixa”.