Una serralada de paraules

La mitjana anual de publicació de llibres a l’Alt Pirineu i Aran suposa més del 15% de la del conjunt de Catalunya, tot i que a l’Alt Pirineu només hi viu l’1% de la població catalana. Aquesta dada la recollia una de les últimes edicions de la revista Viure als Pirineus. No és estrany, doncs, que de cara a aquesta campanya de Nadal hi hagi una tal afluència de títols, autors, gèneres i estils. Amb una proposta, si ens ho permeten, estel·lar: Joan Obiols conclou a l’Alt Urgell aquell periple pel Pirineu que va encetar a Andorra el 2016, un projecte abordat per Edicions Salòria i Editorial Andorra, que ara clouen l’aventura. L’autor presentarà divendres el desè i últim volum del Viatge Universal pel Pirineu. Serà un divendres prefestiu molt literari, perquè si la compareixença d’Obiols és a les vuit del vespre, tres hores abans, a la biblioteca de Sant Agustí, Salòria haurà presentat dues novetats més: dos contes de la col·lecció Petit Pirineu, Les encantades de Toloriu, d’Isidre Domenjó i Carme Invernón, i La vella de Romadriu i els manllevats, de Pepita Clop i Urgell Mestre.
    
El segell alturgellenc seguirà desgranant novetats, perquè de la mateixa col·lecció, el dia 21 de desembre en treurà El vell hivernàs, una història sobre aquest personatge mitològic pirinenc escrita per Ventura Altarriba i il·lustrada per Judit Roma. El mateix dia posarà a les llibreries Guia d’ocells de la Cerdanya, escrita per Lluís Serra amb il·lustracions de Georgina Cabayol. La guia està inscrita en la sèrie de llibres de muntanya de l’editorial.

Albanell, un plat fort
Amb tot, encara quedarà un dels plats forts de la fi d’any literària, també en mans de Salòria: la publicació del primer títol de la col·lecció La biblioteca d’en Pep, que recollirà una sèrie de llibres escrits en el seu dia per Pep Albanell. L’autor va cedir al segell els drets perquè  pugui reeditar els títols (tots han estat publicats anteriorment) i publicar en nous formats. La primera sortida programada és la de  L’arbre dels fruits dolços, un volum que inclou quatre contes de l’escriptor tan estretament vinculat a la Seu d’Urgell. L’ha il·lustrat una jove artista, també de la ciutat, Maria Triquell, que s’estrenarà en el món de la literatura infantil. La publicació coincidirà amb el 75è aniversari de l’autor, que va néixer a Vic el dia de Nadal de 1945. “Ens fa molta il·lusió crear aquesta col·lecció i comptar amb la confiança de l’Albanell que ha cedit a Salòria un gran nombre dels seus llibres infantils”, explica l’editor, Marcel·lí Pasqual.
    
En la Cerdanya se situa temàticament la següent novetat pirinenca de la campanya nadalenca, en aquest cas una edició d’Anem, el segell engegat per Josep Dallerès. La Cerdanya de 1603 és un volum, escrit per Erola Simon Lleixà i Lluís Obiols Perarnau i que dissecciona  El tractat del comtat de Cerdanya que Joan Trigall, rector de Vilagrassa, a l’Urgell,  va escriure al segle XVII. Al manuscrit descrivia minuciosament la vila de Puigcerdà, d’on era fill, i la història i la geografia cerdanes. El volum recull també les cartes que va adreçar a l’historiador Jeroni Pujades, relatant les ascensions a la muntanya amb el propòsit de fer observacions geogràfiques sobre el Pirineu. Fins ara, el seu treball havia estat citat profusament, però encara no s’havia publicat íntegrament, com en aquest treball que presenta Anem.

Un debut i un xic d’humor
Un altre dels segells assentat en el territori és Mesclant, impulsat per Àngel Dalmau. En aquest cas, fa poc va presentar el debut en la narració d’Ana Oshiro, amb ¿Y si dejamos que suceda? (en castellà, com és obvi, a la vista del títol). La jove, tècnica de pastisseria assentada a Santa Coloma, s’inicia amb un relat que es mou pels viaranys del romanticisme, fins i tot amb unes gotes eròtiques.
    
A la proposta el segell afegirà 30 poemes fantàstics i una cançó de Supertramp, del gironí Jaume Buixadera (humorista, guionista televisiu i autor de lletres de cançons: incloent-hi Sopa de Cabra). Es presentarà dissabte i de moment l’editor es reserva més detalls. També es reserva una altra sorpresa, però aquesta ja de cara al gener: torna Agustí Franch. L’autor promet una història costumista, una comèdia romàntica a la tercera edat, un drama explicat amb bon humor.