Recordaran l’explosió de talent nostrat de l’any passat, quan la Temporada de Teatre va programar al Comunal cinc muntatges fets a casa, tots ells amb estàndards professionals i deu funcions en total. Una abundància mai vista. Trigarem a tornar-ho a veure, perquè allò es va deure a una rara confabulació astral i el ritme era simplement insostenible. Som el que som, i si en tot un curs s’estrenen tres, quatre o sis obres amb cara i ulls ja ens podem donar per satisfets.

El que precedeix és per advertir-los que no esperin aquesta tardor una cartellera com aquella. I això no s’ha d’entendre com un retret, sinó com una constatació. La Temporada ha tornat al que era exactament abans i al que ha sigut després: un grapat d’obres d’aquí i d’allà, unides pel fil conductor del “color musical” –per dir-ho en paraules de la cònsol menor, Olalla Losada– amb una proposta local perquè no sigui dit, un cap de cartell amb ganxo popular, la píndola francòfona amb toc underground i un monòleg postadolescent per atreure el públic jove. Que no està malament, ep, però que tampoc no és res que un aficionat mitjanet no pugui veure en una escapada de cap de setmana a Barcelona (o a Tolosa). Que el Claror continuï en obres –es reincorporarà a l’hivern, després de cinc anys fora de joc– ens salva de l’última obra de Joan Pera, si és que en té alguna en cartell. Trist consol.

El gran nom de la Temporada és Albert Pla, que viu una segona joventut després de l’èxit de La Mesías, la minisèrie de Los Javis –se’ls acut  algun nom més antipàtic que aquest?– on encarna un integrista catòlic. El cantautor català compareixerà, atenció, al Centre de Congressos –i no al Comunal– amb The Surprise Band i un espectacle rumber on s’acompanya del guitarrista Diego Cortés. Serà la seva tercera vegada a la capital, on va debutar el 1997 i va repetir el 2012, i la cita és el 15 d’octubre. Omplirà.

El toc local el posa aquest  curs l’ENA amb Límits, espectacle –comencin a tremolar– de “creació col·lectiva” i “hibridació escènica” que combina música, dansa, teatre, cançó, veu i imatge, protagonitzat per Clàudia Riera, Guillem, Oriol Guillem, Emma Riba i Jèssica Casal, i que potser els soni perquè es va estrenar el 2022. Funció excepcionalment triple al Comunal, els dies 2, 3 i 4 d’octubre, perquè no hi hagi excusa.

Atenció a la pindoleta francòfona, cortesia de l’ambaixada: es titula Punk.e.s i és la biografia no oficial de The Slits –una cosa així com Les Vagines, vostès ho entenen, oi?–, el primer grup de punk femení que va sorgir al Londres de finals dels 70, en ple regnat del Sex Pistols. Com Las Vulpes –“Me gusta ser una zorra”, recorden– però en british i passat pel sedàs del teatre francès: un experiment curiós. Serà el 6 de novembre al Comunal.

I per acabar, Artemis, com la deessa grega de la caça, sí, i com la novel·la homònima d’Andy Weir: un drama unipersonal que explora el trànsit de l’adolescència a l’edat adulta a través dels ulls de Diana, que recorre a la ciència-ficció per pirar-se-les de la vida real. Tour de force de Mireia Morera, que forma el text i la música i que a més actua,  ideal per veure-la en família (11 de desembre, Comunal).