Avui és el dia. Avui obre els ulls la nova Trenca. Al número 3 de la Llacuna. Una Trenca de butxaca, sí, que hereta l'esperit i la vocació de la llibreria que des del desembre del 2021 i fins aquest Sant Jordi ens acollia a la plaça Rebés de la capital, però amb unes proporcions molt més modestes: en uns escassos 30 metres quadrats s'hi ha hagut d'entaforar una part del fato que fins ara s'exposava a les poselles de la Trenca mare. Impossible col·locar-lo tot. El que no hi ha cabut anirà al magatzem, a cinc minuts escassos de la botiga. Així que La Trenca s'ha encongit, però el curiós del cas és que com l'espai és tan reduït i s'han folrat totes les parets i tots els aparadors amb estanteries, l'efecte és just el contrari, perquè sembla més farcida que mai: els llibres desborden per tot arreu, n'hi ha a cada racó del local, i la sensació és d'abundància, que no t'ho acabaràs amb una tarda. I això és el millor que es pot dir d'una llibreria.
Un altre fenomen igualment paranormal és que tractant-se dels mateixos llibres que hi havia a la plaça Rebés, sembla que siguin uns altres, que hagin renovat l'estoc. Potser perquè les llibreteres, la Pepi i l'Haydée, han tingut l'estupenda ocurrència d'ordenar-los per ordre alfabètic i no per editorials i col·leccions com havien fet fins ara. Amb una alta excepció: Trotalibros, a qui han concedit el rar privilegi d'exposar-ne tots els llibres juntets.
Aquest de l'ordre dels llibres és un debat antiquíssim que no resoldrem nosaltres ni aquí ni ara, però si els interessa poden demanar a la meva amiga Pepi que els busqui un exemplar de Mundolibro, de Henry Petroski, o de La pasión por los libros. Un acercamiento a la bibliofilia, de Francisco Mendoza Díaz-Maroto, que hi dediquen uns quants centenars de pàgines. Si en queda algun exemplar disponible, ella el trobarà. I si no el troba, és que no existeix. Perquè el que li falta a La Trenca de múscul, de bíceps, de força bruta, ho compensa amb un coneixement oceànic del mercat editorial: "No podem competir amb Amazon ni amb les grans cadenes ni en fons ni en rapidesa, ni ho pretenem. Però en canvi oferim un servei personalitzat i el compromís de servir la comanda en una setmana."
Mirin que hi havia passat bones estones, vagant per l'antiga Trenca. Doncs s'ha hagut de mudar a la Llacuna perquè només posar-me a remenar m'hi topés un exemplar de Los destrozos, l'última i aparentment autobiogràfica novel·la d'un Bret Easton Ellis que torna als dies i als escenaris de Menys que zero i que fins ara m'havia passat desapercebuda.
Va caure, és clar. I això que han hagut de retallar els fons en exposició a (mala) consciència: mantenen la secció de ficció en català, amb atenció especial a la literatura amb ADN andosí –"Hi ha un cert tipus de client, cada vegada més abundant, que no està especialment interessat en la literatura, però que compra molt llibre local"–, un apartat reservat a la novel·la en castellà i la secció infantil i juvenil, un dels punts forts que La Trenca vol potenciar. Les retallades han afectat sobretot la poesia –"que té molt poca sortida, tot i que el públic és fidelíssim i a més ve amb la llista de casa, rarament espera trobar-se una novetat a l'aparador"– i la novel·la gràfica, que va ser una aposta personalíssima des dels inicis: "De vegades has de transigir amb la realitat, i la realitat és que la novel·la gràfica ven molt poc entre nosaltres, què més voldríem. Al final, això és un negoci i hem de vendre per sobreviure". Per això no tenen manies a incloure algun best-seller –pensin en Eloy Moreno– al menú de la casa, "tot i que això es pot trobar a qualsevol llibreria i nosaltres volem trobar el nínxol que ens faci diferents. No serà amb els best-sellers, òbviament, ni probablement tampoc amb les novetats, tot i que també en tenim. El nostre fort és trobar l'aparentment introbable i servir-t'ho en un marge raonable de temps".
Sabem quin tipus de llibres es venen, d'acord. Però, qui els compra? Cap sorpresa a la vista: dones, en un 65%, "i probablement ens quedem curtes", i de mitjana edat, posem que a partir dels 35. El llibre no és un producte de masses, això és una altra obvietat, "però el client que compra és vocacional, i tenim un grupet de grans compradors, que fàcilment es poden endur una desena de llibres al mes". Els joves? "Pocs, pèrò fidels". I recordin que a La Trenca no només hi ha llibres: el quiosc continuarà oferint una àmplia selecció de premsa diària internacional, des de Le Monde, Le Figaro, Aujourd'hui en France, Le Canard Enchainé, Investir i l'Équipe fins al New Yok Times i el Financial Times. I hi haurà un raconet per als llibres de segona mà. A l'estiu obrirà la renovada web, "que ens farà d'aparador virtual", i al setembre, el programa d'activitats, amb l'ambiciosa premissa d'oferir-ne una a la setmana: des de presentacions a club de lectura, exposicions i cicles com Pensar, que en la primera edició va tenir una acollida extraordinària.
Tot això, amb la vocació slow de tota la vida i amb la cafeteria integrada a la botiga, amb terrassa i en ple cap del Carrer: "No era la primera opció, però ens hem anat adaptant a les circumstàncies i estem especialment il·lusionats perquè l'emplaçament és ideal per fer comunitat, que era una de les nostres idees primigènies. Els dies que hem estat arreglant la llibreria ens han vingut una desena de persones interessant-se per la llibreria i que ni sabia que fins fa quinze dies estàvem a la plaça Rebés. No sabem que ens depararà el futur, però la intenció és consolidar-nos aquí. Ara és casa nostra".
Potser no tenim Shakespeare & Company ni temim La Central, ni Ombres Blanches ni la Daunt Books, però la tenim al costat de casa i traçant un prometedor clúster amb la Moby Dick.
Esmorzar amb llibres: potser hi ha un pla millor, però francament, costa imaginar-lo.
